Preparant Sant Jordi

 Amb en Carles Alonso

Fa prop de un any, dies abans de Sant Jordi, arribaven a les meves mans els exemplars del meu primer llibre, "Empúries: Recordant Filípìdes", un projecte personal que finalment veia la llum. Amb una tirada de 226 exemplars, vaig fer dues presentacions, una a Esports Parra i una altra coincidint amb la Marató d'Empúires. També va haver entrevista a la ràdio (La Xarxa), al diari, i a Televisió de Girona el mateix dia de Sant Jordi. Aquest proper Sant Jordi, gràcies a les gestions del meu amic Carles Alonso, autor de l'escrit que surt a la contraportada del llibre, estaré de nou venent llibres (haig d'acabar de vendre els que tinc, per recuperar la inversió), aquest cop a la parada que cada any, per aquesta data, te el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) a la zona de la Plaça Catalunya. Recordeu que podeu seguir comprant el llibre, contactant directament amb mi, i em trobareu a les curses amb ell (eyy, alguna llibreria el te, peró no el compreu, aquest son de la editorial i vaig haber de pagar tota la edició, maquetació, correcció..), al preu de sempre, 20 euros (a la llibreria és més car...).

I a tot aixó, dir que ja esta en marxa un segon llibre, un altre projecte literari, que tot i esta relacionat amb la marató, no serà la continuació del primer, amb la explicació de les meves maratons.. aquest serà diferent, peró tot just he començar a escriure.

Dilluns va tocar anar al trauma.. amb la sensació de que a la seguretat social, s'et treuen de sobra mentre no estiguis fotut del tot. Em va dir que entreni més.. distància i intensitat, i que torni el 31 de març per saber si m'ha anat a més la molestia i el dolor, si esta igual o si ha afluixat... i ja es veurà el que es farà... Prepararem Empúries, per finalitzar amb el temps que sigui...

Salut i bona setmana, ens veiem els que vingueu, a la mitja de Banyoles, serà una bona ocasió per posar a prova el genoll.

Un dia al circuit..

 Emulant la pel·lícula dels germans Marx, podriem dir que ha estat "un dia a les curses", i és que aquest matí ha tocat anar a fer la Duatló de Granollers, que es disputa en la seva totalitat al Circuit de Catalunya, a Montmeló. Però aquest cop, no hi hem trobat ni cotxes de Formula 1, ni motos de GP, sinó duatletes disposats a córrer 5kms de cursa a peu (1 volta al circuit), 19kms de ciclisme ( 4 voltes més al circuit), i 2,5kms més de cursa a peu per finalitzar la prova. Amb una temperatura molt agradable, sobretot comparada amb la fred de fa 2 anys, els 450 duatlets inscrits han pres la sortida, i entre ells, estavem la gent de Girona, amb la Nadeia, en Dani, en Juan, la Marta, en Sito, la gent de Banyoles... 

Els trams a peu han estat tranquils, sense forçar el castigat genoll, i la bicicleta ha estat clavada a la de fa 2 anys... al final, 3 minuts més de resultat final, la diferéncia entre poder córrer bé o fer-ho tocat... A veure que diu demà el trauma... el que sigui, peró que sigui ràpid. 

Al final, us deixo un parell de fotos de un taulell que he desmuntat, per si a algú li interessa, es posi en contacte amb mi. El tinc a casa i és fàcil de muntar...

Salut i bona setmana a tots...

 Una bona colla, l'Anna de Banyoles, la Jacky, en Dani i la Martina, en Sito i la Nadeia.

 La gent del club Natació Banyoles... amb ells havia corregut triatlons un parell d'anys.

 Amb la Laura.

 La Nadeia, entrant feliç a meta... felicitats campiona

 Primers metres de la prova

Girona, pas a pas...

A falta de prova esportiva aquestes dues setmanes, avui us presento una cosa diferenta. Ja sabeu que una de les meves aficions son les manualitats i la pintura, i en les següents imatges un presento una mica el que ha estat el pas a pas per pintar un quadre amb la ciutat de Girona com a temàtica.

Des de el primer pas de marcar una mica amb pintura blava i aigua, el que havia de ser el resultat final, fins a la finalització de l'obra, amb les diferents fases de la seva elaboració... Espero que us agradi.

En l'aspecte esportiu, un cop conegut el resultat de la ressonància, ja tinc hora per el proper dia 17 amb el trauma, que haurà de decidir si extrau el quist, si fa una astroscópia.. en fi, de moment segueixo corrent una mica, pocs quilómetres i suaus, però amb la esperança de poder estar a la Marató d'Empúries, i sigui en el temps que sigui, poder finalitzar-la, corrent i caminant... 

 Primer pas.. marcat del resultat final, amb una mica de pintura blava i aigua..

 Cel pintat i primer cobriment general de les façanes i el mur...

 Avançant amb l'aigua i reflexes del riu...

 Catedral, Sant Felix, i primers detalls de les façanes...

 Arbres, ponts, més detalls....

... i el resultat final.

És el que hi ha...

Imatge de un quist de Baker

 Doncs si... és el que hi ha... un cop vistos els resultats de la ressonància, la conclusió, textualment, és la següent: Ruptura de la part perifèrica de la banya posterior i cos del menisc extern. Meniscopatia degenerativa externa (menisc intern). Contussió òssia a l'espina tibial i part interna del planell tibial extern. Quist de Baker de 4,9 cms (el que em provoca les molesties de tant en tant)... A esperar que em derivin al trauma per veure que es pot fer.. però no serà aixó el que m'aturi...

De moment, el que tinc clar és que els entrenaments han de ser com anys enreda, més "triatletics", o sigui,  menys entrenament de cursa a peu, afegint per compensar natació i ciclisme.. buscant l'equilibri perfecte per seguir corrent maratons, sigui amb el temps que sigui..

Per la nova temporada triatlética, ja tinc, basats en la samarreta actual del Atletisme Girona, el mono i el top de triatló, que espero em puguin acompanyar en alguns triatlons dels que es disputen prop de Girona...

 Amb l'Antonio Parra a la botiga del Carrer Migdia

No t'oblidarem...

 Fins sempre Joan... 

Aquest cop toca comemçar la entrada d'aquesta setmana amb una noticia trista, i és que la mort de un amic i company, encara més si és repentina, sempre ens deixa un buit al cor. Divendres al matí ens donavem la tràgica noticia de que en Joan Puig, de Madremanya, s'havia mort. Moments de incredulitat, en que creus que no pot ser, dies abans de Nadal havia estat amb nosaltres al sopar del club, el dia de la Sant Silvestre de Girona, com cada cop que el club el necessitava, feia de voluntari a la zona de Pedret.. i pocs dies després aquesta noticia ens deixava sense ell... Atleta del Club Atletisme Girona des de feia molts anys, als seus bons temps havia estat capaç de córrer la marató en poc més de 2 hores i 50 minuts... i tot i que aquests últims anys les lesions no el deixaven entrenar com voldria, no es perdia cap de les sortides que feiem al club, i encara menys els actes socials com l'arrossada i el sopar de Nadal, i alhora de col·laborar, sempre podiem comptar amb la seva presència. Gran amant de la natura, ens deixa una bona persona al que els companys no oblidarem i recordarem amb les nostres petjades.. Descansa en pau Joan, el teu funeral va demostrar que has deixat molta gent que t'estimava.

Peró el que te aquesta vida és que continua, i avui, molts companys hem pensat amb en Joan al córrer una de les marxes més típiques de les comarques gironines, la de Vilobí. Com sempre, molt ambient de caminadors  i corredors en aquesta marxa molt ben organitzada. Dos circuits, un de 10 kms i un altre de 15 kms, en un dia en que el fred típic de cada any no ens ha acompanyat. Al finalitzar, un entrepà de botifarra, beure, amanides i café per recuperar les forces. Per la meva part, he fet xino xano els 10kms, en 59', sense forçar la cama, una mica "tocada" després del esforç a Mar i Murtra..

Com cada any, hem aprofitat per celebrar tant el sant d'en Tià, demà dia 20, com el meu cumpleanys el proper 24.. Dani, aquest any t'hem trovat a faltar, peró espero que hagi anat bé el cap de setmana a Madrid... Us deixo unes imatges de abans de la sortida, i també del recorregut, on es veu el caire popular i festiu de la marxa de Vilobí.. també una del regal de aquest any, dos parells de mitjons que faran bon servei...

3a Cursa de la Policia de Girona

 Amb en Llorenç, la Gemma i en Carles, que feia de Speaker.

Aquest dijous al matí, s'ha celebrat la 3a edició d'aquesta cursa, organitzada per la Policia de Girona, i que serveix de memorial al desaparegut Javi Hernández. Una cursa gratuira, i solidària, doncs es demanava al recollir el dorsal un donatiu per la Associació del Cancer, una bona causa per córrer. Amb les inscripcions tancades amb 350 caminadors i corredors, els primers han fet un circuit de poc més de 6 quilómetres, mentre que els corredors hem fet 8,8 quilómetres, que he aprofitat per fer tranquil·lament, per no forçar la cama, tocada encara per l'esforç realitzat a la Mar i Murtra.

En finalitzar, una bossa amb samarreta, xuxeries, una bona botifarra amb pà i all i oli, beguda, cafes i croissant... que més es pot demanar.

Un cop més, agrair a botigues com ESPORTS PARRA i  GONZALEZ RELLOTGERS, sempre al costat de les curses gironines.

Les bosses de Esports Parra i el cartell de Gonzalez Rellotgers

Mar i Murtra 2014

 Amb una bona colla d'amics abans de la sortida de la Mar i Murtra...

Aquest matí s'ha disputat la 26a edició de una de les curses més tradicionals que es disputen a les comarques gironines... la Mar i Murtra de Blanes. De fet, amb 23 participacions, és posa al capdavant de les que he corregut més cops. A diferència d'altres anys, en aquesta ocasió el fred que presedeix els primers dies de gener no ens ha acompanyat, ha estat un dia amb humitat, que ha acabat donant pas al sol, que ha fet que el recorregut es pogués gaudir plenament.

I els fondistes Blanes, organitzadors de la Mar i Murtra, han fet aquest cop una serie de canvis al circuit, tant al mig de la cursa, com en el tram final. Aixó ha soposat, per un costat, que el recorregut es veiés ampliat fins els 21 quilómetres, i que un cop arribaven a Blanes, ens desviavem, cap amunt, cap a Sant Joan, un tram que s'ha fet dur en aquest tram final, quan les forces ja comencen a anar justes. Aixó si, aquest tram final ens ha deparat unes vistes fenomenals de la platja, el port, i de Sa Palomera.

La intenció era sortir a probar el genoll, i en algun moment donar la volta cap a Blanes per completar uns 10-12 kms. Els primers 6 dels quals he fet amb en Toni Bautista, a un ritme tranquil per no forçar. A continuació, m'he adelantat fins arribar al costat de en Toni Barea. A aquest ritme, un cop arribats al 9é quilómetre, he decidit seguir endavant, sabent que quedava el més dur, però amb la idea al cap de córrer amb precaució les baixades, més bé caminant ràpid... Així he arribat fins a aquest tram final, amb una pujada per asfalt, abans de seguir per un camí de terra amb escales. Es podrá discutir si aquest tram sobrava o no, potser en les meves condicions físiques em sobraven, però també hem pogut gaudir de unes magnifiques vistes.

Al final, 2hores i 4 minuts per completar el circuit de 21 quilómetres, que m'han deixat més que satisfet. El genoll? en principi sembla que bé, les petites molesties ocasionals seguiexen, però sense anar a més, tan sols una mica carregat durant la tarda... seguirem anant amb precaució per acabar de recuerar-lo... Recordeu que diumenge que ve hi ha una altra clàssica... la de Vilobé, tot i que abans dijous hi haurà la Cursa de la Policia de Girona.

Salut i bona setmana a tots..

 Amb en Josep, un altre clàssic a les curses gironines.

 Al costat d'en Joan Lopez, en Christian Lopez i en Toni Bautista