Un petit homenatge a la temporada del Girona F.C. abans d'anar cap a la sortida
Aquest cap de setmana ha tocat marató.... Poca gent sabia d'aquesta sortida, doncs tot depenia de l'estat del pare, que per sort ja és a casa per finalitzar la seva recuperació. I per què Tarbes? quan l'any passat el pare va tenir l'infart a Lourdes, va estar 6 dies ingressat en aquesta localitat, situada a 20kms. No vaig tenir oportunitat de visitar Tarbes, només coneixia l'hospital, i quan vaig veure que es feia una marató, vaig veure una bona oportunitat d'anar-hi, i de que vinguessin els pares, així el meu pare estaría a la ciutat on es va recuperar de l'infart. Però les circunstàncies de aquests darrers mesos, amb la caiguda del pare i l'estat en que va estar, van fer que el tema de córrer aquesta marató quedes apartada. Però la miraculosa recuperació, va fer que de nou tinguès ganes d'anar-hi.
La de Tarbes és una marató de les que m'agraden a mi, amb poca participació (seriem 73 els inscrits a la distancia). El circuit, de tres voltes, feia que conjuntament es celebres una marató per relleus de 3 atletes, i una cursa de 14kms. A l'arribar, el primer era recollir el dorsal...i sorpresa, em donen el nº2, el que suposa la típica broma per part de l'organitzador... "demà, a quedar 2n".. A continuación, una visita al Santuari de Lourdes, on va patir el pare l'any passat l'infart, per possar-hi un ciri, abans de tornar cap a Tarbes a sopar, i a viure una mica la seva festa major. Igual que a Girona, una zona de barraques de les entitats de la población, música des de una disco mobil, i tothom gaudint de l'ambient... de vegades no cales grans grups per fer una bona celebració.
El matí de la marató es presenta amb pluja, i si bé primer em poso la samarreta de tirants i els pantalons curts, decideixo abans d'anar cap a la sortida, possar-me el mono de triatló. Finalment abans del tret de sortida deixa de ploure, tot i que durant el recorregut plouria un parell de cops.
El circuit, de tres voltes, comença davant el quartel del 35 regiment de paracaigudistes, dintre de les seves instal·lacions passarem a cada volta i finalitzarem la marató. Un circuit amb pocs desnivells, solitari en alguns moments, i que recorre els principals punts de la ciutat. Però com el meu objectiu és senzillament finalitzar, gaudeixo de cadascun dels quilòmetres. A la sortida trobo en Miquel Parea, un company de corredors.cat que també corre la marató, el seu objectiu es baixar de les 3h30', mentre el meu és fer entre aquestes 3h30' i les 3h45', depenen de com vagi el matí. Ell em passa als primers instants de la marató, tot i que finalment, passat el quilómetre 32, el tornaré a adelantar.
Al final, afluixant una mica a la darrera volta, consegueixo arribar a la meta en 3h36'06", en la posició 18, allà em donan la medalla de finisher, curiosa, amb forma de peu, i m'entrevista el speaker de la cursa, mentre em graven amb la cámara. A diferencia de moltes maratons de per aquí, i com passa a moltes curses franceses, al final ens espera un bon avituallament, amb cervessa, pa, embotits... que serveixen per recuperar bé les forces. La marató 76 ja és al sac, una més per l'historial, i el començament del compte enreda cap a les 100.... la propera, la marató del Medoc, de nou a França (sempre i quan no hi hagi cap sorpresa previa....)
Davant els instal·lacions del regiment de paracaigudistes
Amb en Miquel
De visita a Lourdes
Minuts abans de la sortida, amb la Cati
Finisher
