Dels Miserables a Bonmatí...

 Durant el descans dels Miserables, a la signatura d'autografs dels protagonistes.

Dissabte a la tarda, va tocar anar cap a Barcelona, a veure un maravellós musical, "Los Miserables", amb una gran posada en escena de l'obra escrita per en Victor Hugo. Van ser tres hores que van passar ràpidament gràcies al gran espectacle que es veia. A la mitja part, vaig aprofitar per anar a signar el CD del musical, per alguns dels protagosnistes del mateix. Després de veure l'obra i la seva banda musical, entenc per que la gran Alexandra Panayotou l'escoltava durant el seu repte dels 2.010 kms en 30 dies, que va a portar a terme durant el 2009.

I diumenge al matí, ha tocat anar a la marxa de Bonmatí, que aquest any celebrava la seva edició 25, amb tres recorreguts, el curt de 10kms, el mitja de 19kms, i un de llarg, sota el nom de maratrail, que constava de 45kms... apte per a valents. Si una cosa distingueix a aquesta marxa, és que el circuit mai és facil, facis el que facis, i que pràcticament cada any és diferent, gracies a la gran afició muntanyenca dels seus organitzadors.

En finalitzar, un bon esmorçar amb butifarrada, amanides, patates, beure i molt bon ambient, que és el millor d'aquest tipus de esdeveniments.

 Dins el pavelló de Bonmatí, durant l'entrega de pitralls.

 Presumint de les noves samarretes, patrocinades per Esports Parra, tot esperant la sortida.

Parada tranquila a l'avituallament, on he coincidit amb en Narcis

CARNESTOLTES....

Carnestoltes... aquest any, ha tocat fer les disfresses, una per el meu nebot i una altre per mi, sense vergonya. Dos Son Gokus millor que un!!!!!

UN DIA AL CIRCUIT: DUATLÓ DE GRANOLLERS

Camí dels boxes...

Millor dit... un matí al circuit de Montmeló. Avui s'ha fet la segona edició de la Duatló de Granollers, que es fa íntegrament dins el circuit, un espai on no havia estat mai, i que em feia il.lusió visitar, i més d'aquesta manera. Per davant, 5 km de cursa a peu, una volta completa corrent al circuit, 18,7 km de bici, 4 voltes al circuit, i 2,5km més de cursa a peu, mitja volta per el circuit. La experiencia prometia, i m'ha convençut del tot. Una passada poder trepitjar directament l'asfalt, tant els participants, com els acompanyants, que es podien moure tranquilament per la zona dels boxes que fan servir tant les motos com els cotxes, o a peu de la mateixa pista, per on podien caminar amunt i avall tranquilament per animar i fer fotos.

El primer segment de cursa a peu, finalitzava entrant directament per la zona d'acces al pit lane, emulant als formula 1, ells van a camviar pneumàtics, i nosaltres a fer el camvi de sabatilles, les de córrer per les de ciclisme, i agafar la bici per començar les 4 voltes d'aquest tram. Cada volta, de forma resumida, consta de una primera pujada, seguida una bona baixadeta, per enfilar una segona pendent pronunciada, amb un tram força planer a continuació, abans d'encarar la ultima pujadeta. A continuació, una pronunciada baixada que porta a la curva que don entrada a la recta de meta. Un cop aqui, de nou als boxes de transició, per deixar de nou la bici i encarar els ultims 2,5 kms de cursa, per el lateral del circuit, i entrar sota l'arc d'arribada, situada a la zona del pit lane. Per cert, quan he abandonat el circuit, a la sortida dels boxes de la duatló, ho he fet per el box que va utilitzar l'any passat el Jaume Alguersuari, amb el nom encara pintat a terra... aquest any no hi serà...

En quant a les sensacions personals, la cama ha respost perfectament, i ha aguantat uns ritmes ja una mica més elevats corrent, voltant els 4'35'' per kilometre.. cada cop millor. Ara, a seguir recuperant el fons i el ritme. Si tot va bé. l'any que ve m'agradaria repetir la excelent experienca d'avui al circuit, us ho recomano a tots...

Foto del C.N. Banyoles.

Amb la Cati a la recta de sortida i arribada.

500 duatletes a punt de prendre el circuit.

Finalitzant la primera cursa a peu.

Pedalant per l'asfalt de Montmeló.

Les bicis prenent el relleu dels vehicles motoritzats, més ecologic i divertit.

Camí de la ultima volta...

200 metres per finalitzar...

Objectiu assolit.

GRANOLLERS 2012

Un any més s'ha disputat una de les curses més clàssiques del calendari català, la mitja marató de Granollers. Una cursa que any darreda any ha anat augmentatn la seva participació, i que en les ultimes edicions ha passat dels 5.000 participants fins als 10.000 d'aquest any. Tot i aquest exit, la pregunta és.. on esta el sostre? acabarà morint del seu propi exit? lluny queden aquest anys en que ens trucaven des de la organització, en que arribavem el dia abans a buscar els pitralls del club, i els tenien tots, prop de 100, preparats. Avui en dia això és impensable, s'ha perdut el tracte hurà d'aquesta bonica cursa, per compertir-se en una màquina de fer euros, culpa de nosaltres mateixos, que tot i la puja de preus de cada any, seguim emplenant tot els pitralls disponibles.. tot i que cada cop més gent esta disposada a no apuntar-se més. Veure'm que pasa l'any que bé, personalment, m'estic plantejant seriament si hi torno.

En quant a la edició d'aquest any, marcada per les baixes temperatures que hem tingut aquests dies, he acabat fent els 5kms. Després de 2 setmanes en que ja no hi ha molesties ni dolor a la cama, amb alguns entrenaments ja fets, la prudencia recomanava no fer la mitja, i junt a la Cati, en Johan i en Tià, he pres part en la cursa petita. Al final, trotant tots 4, i disfrutant del trajecte, hem finalitzat en 29'.

 Dins el pavelló..qui era el valent que sortia a fora amb el fred que hi feia.

 Tot a punt...

 Els atletes esperant el gran moment...

Trotant per la Vall de Sant Daniel.

Aprofitant que Girona, com moltes altres poblacions de la geografia catalana, ha despertat avui blanquinosa per la neu caiguda durant la nit, que millor que anar a trotar per una de les zones més maques que tenim als contorns de la ciutat, la Vall de Sant Daniel. I de la simbiosi del runner enganxat a una càmara de fotos, després de 6km i 31' de trota, han sortit aquestes imatges que li donaven un aire especial aquest dijous a la zona.

XIX MARXA DE VILOV´D'ONYAR

Aquest diumenge, dia 22 de gener, s'ha disputat una nova edició de la Marxa de Viloví, la dinovena que es fa. I de nou, com cada any, ha sigut un gran exit de caminadors i atletes, superant-se el record de participació, que ha arribat als 1.700 participants. Per part del Atletisme Girona, hem sigut  100 els socis que hem participat en aquesta prova que ja es tota una clàssica del calendari gironé, i del meu particular.

Amb dos circuits que transcorren per els termes de Viloví, Salitja i Sant Dalmai, aquest any he fet el curt, per seguir amb al recuperació de la cama, que cada cop esta millor. D'aquesta forma, he fet els 10,4kms de recorregut, al costat de la Cati, a un ritme tranquil i disfrutant dels maravellosos paisatges que ens deparava el trajecte.

En finalitzar, un bon entrepà de botifarra, amb amanides, patates, aigua, vi, cola, i cafè amb coca per finalitzar. I com cada any, per no quedar curts d'esmorçar, hem celebrat el sant d'en Tià, i el meu proper cumpleanys, portant algunes coques i força cava per prendre amb els amics. La propera parada, Granollers, on tot i estar inscrit a la mitja, em decantaré per fer de moment els 5kms per no forçar la cama.

 Amb en Llorenç, en Dani, la Cati i en Carlos abans de sortir.

 En Joan Pons.

 La Jackeline amb la Cati durant el recorregut.

 Les dones del club, la Carme, la Maite, la Emilia i la Cati.

 En Xicu i en Pedro Gordo.

 L'Elena i en Tià.

 Nyammmm.................

El fí de festa!!!!

1 Cursa de la Policia de Girona- memorial Xavi Hernandez

Avui dijous, s'ha disputat la primera edició de la Cursa i Marxa de la Policia de Girona, en memoria d'en Xavi Hernandez, agent que va perdre la vida fa un any en accident de transit. Tot i ser un dia entre setmana, molt d'ambient abans de la sortida, per fer aquesta cursa de 6,4kms, amb sortida i arribada darreda el pavelló de Fontajau. La inscripció a la prova era gratuita, cosa d'agrair en aquests temps, i en finalitzar, un bon esmorçar amb butifarres, torrades, patates, cervesa, cola, crusants i ensiamades...,  a més d'una samarreta de record... no es pot demanar més.

La cursa ha soposat la primera d'aquest 2012, i ha servit de prova per anar recuperant la cama, que poc a poc sembla anar evolucionant per bé, i així, sense forçar més del compte, sense el punt dolorós de setmanes pasades, que ha estat substituit per la carrega que es produeix al cuadriceps, he finalitzat els 6,4kms en 32', que personalment, vist com estava no fa gaire, m'ha emplenat de optimisme i alegria. Ara toca seguir anant amb paciencia, sense forçar, fent sortidetes curtes durant unes setmanes, per intentar a partir del mes de marc, preparar la Marató d'Empuries, el proper 29 d'avril.

I aquest diumenge, tenim una de les clàsiques del calendari gironí, la Marxa popular de Viloví d'Onyar, amb 2 circuits, un de 9kms per les fonts de Salitja, i un altre de 15kms al volcà de la Crosa, per finalitzar amb un bon esmorçar. Aquest any, tocarè fer la curta, trotant i caminant alguna estona si cal.

 Amb la Rosa i la Dolors.

 Amb la Maria Garcia i en Carlos.

 Al costat d'en Mateo Guerrero.

 Esperant la sortida de la cursa.

 En Toni Lopez de Banyoles.

 Amb en Jordi i la Blanca.

 Feina finalitzada... a buscar l'esmorçar.

XIX Marxa de Viloví