Amb uns quants dels companys del club, abans de la sortida
Com molts ja sabeu, la marató d'Empuries és molt especial, per mi, després de la solidaria que muntem a Giroan per la Marató de TV3, la meva preferida. Molts s'em queden mirant, pensant que estic sonat, una marató amb poca gent, normalment amb calor, per carreteres solidaries i corrent molts de cops en solitari.... Però que voleu que us digui.. té un encant especial, sortir i arribar de les ruines greco-romanes d'Empuries, correr prop de casa, l'entorn paisatjistic d'aquesta marató, amb mar, camps... però sobretot, potser, el fet d'experimentar la veritable soletat del corredor de fons, saber que ets tu, el teu cap, el teu cor, les teves cames, contra la distància mítica d'aquesta prova. Moltes coses, molts motius, i tots porten a fer d'aquesta marató d'Empuries una cursa diferent, crec que es podria resumir facilment... "Empuries és marató".
I per 9è any, em vaig presentar a la sortida, amb lo qual he tingut la gran sort de poder córrer totes les edicions d'aquesta mítica prova. Un any més, comvidat per la organització, i amb tota la gent que m'envolta, amb una gran representació d'atletes del club, per afrontar la marató, la mitja o els 10kms. Al igual que fa 2 anys, vaig decidir fer-la vestit de romà, si en algun lloc es pot fer això és precisament aqui, l'entorn ho permet, i l'objectiu clar, simplement disfrutar de la cursa, i arribar en bones condicions. Fem els primers kilometres amb la gent de la mitja, que cap al 13 es separen, i a partir d'aqui, alguns kilometres sol, alguns amb companyia, adelantant, sent adelantar, creuant als demés corredors en els trams de doble sentit, i com que aquesta és una marató familiar, i de bona gent, tothom es va animant, sigui quina sigui la posició. Després de pasar una petita pajara entre els kilometres 33 i 35, solucionat amb bones racions de galetes, taronjes, pomes, cocacola i aigua als avituallaments (em va atacar la fam.... que hi farem), els ultims 7 kilometres torno a recuperar les bones sensacions, amb la pregunta al cap... d'on treguem la força els maratonians, quan després de quedar una estona buits, conseguim tornar a córrer a un ritme aceptable? segurament de l'afany de superació que ens caracteritza, del més profund de nosaltres, capaços de treure lo millor que tenim dintre.
A falta de 2 kilometres truco a la familia, per que sapiguin que ja arribo, que un cop més, la particular gloria maratoniana és a tocar. I a 200 metres, hi son tots, la familia i la gent del club "l'altre familia", com cada any, esperant a tots els maratonians del Atletisme Girona per donar el seu soport. D'aqui a meta, molt ben acompanyat per entrar de nou sota un arc d'arribada.... Tot i no importar-me gaire després de una matinal tan bona, doncs crec que era el de menys, el temps final és de 3h40'02".
A continuació, amb tota la colla, vam fer allò que tant ens agrada, compartir taula plegats, davant un bon dinar i un bon ví, compartint rialles.
Com una imatge val més que mil paraules, aqui us deixo una bona colla, algunes fetes als amics mentrés ens creuaven corrent, altres fetes al finalitzar, però totes record de un gran dia.
En Ricardiño, guanyador de la marató, al km.33
En Juan Valsera, 5è a la general. Bravisimo
En Quim Cots, camí de les 2h54'.... Chapeau!!! (és nota que corries amb una samarreta meva :) )
En Marc Anglada
En Llorenç, en la seva marató nº38
En Joan Risquez
Amb el meu amic Xavier Bonastre, just al pasar la linia d'arribada
En Francisco Polonio (gracies a gent com ell, que sempre estan de voluntaris a totes les curses, aquestes es poden fer, ahir li va tocar animar, gracies per els ànims)
Noi, ens espera la Santa Claus Marathon el 18 de juny!!!
En Lluis Copete
La Isavel Olivan, guanyadora i campiona de Catalunya
La Carme Ballesteros, 2ª a la marató, amb la que vaig compartir els primers 14 kilometres
Amb els amics, al finalitzar la marató
Amb el gran Vicenç
La paella que no falti....
Gladiator tornarà....
