GIRONA, BARCELONA, TARRAGONA...

Amb en Llorenç, en Frank, en Lluis, en Quim, en Dani, la Laura i en Carlos, abans de la sortida de la mitja de Montornés

Si... el diumenge va ser, esmorçar a Girona, córrer a la provincia de Barcelona (mitja marató de Montornés), i dinar a la de Tarragona (Valls), només hagues faltat de tornada a Girona, pasar per terres de Lleida. De bon matí, amb canvi d'hora inclosa i una hora menys de dormir, vam quear amb els companys per anar cap a la mitja de Montornés. Arribem sota una pluja que per moments es fa més intensa, fet que va fer que tothom es refugies dins el pavelló. Finalment, tot i l'aigua, sortim per anar a fer un café, que ens desperti el cos. Preparar-nos,i sortir a escalfar, aprofitant que deixa de ploure.. fins el moment de la sortida, en que l'aigua reapareix durant uns minuts. Aquest cop, acompanyo a la Laura, que té intenció de fer per sota de 1h40'... així anem fent kilometres, controlant el ritme, que ens havia de portar, més que a intentar aquesta marca, a intenta batre la seva marca personal. Per davant hi havia en Quim, en Dani i en Llorenç que rodaven junts, i en Lluis, i per darreda el debutant en la distància, en Carlos, mentres que en Frank,amb problemes fisics, es decantava per fer els 5kms.

Després d'anar sumant kilometres, a un ritme força constant, ens presentem en meta en un temps de 1h36'45", amb l'objectiu més que complet. Aqui comença la part més dura de la mitja... recollir la caixa plena de productes de netega i cosmetics, i arribar amb aquest pes fins al cotxe, tota una odisea, que val la pena.

Una bona dutxa, això si, amb aigua freda, a l'unica que hi havia calenta al vestidor, la cua era interminable, o sigui que em decanto per la d'aigua freda, tota per mi sol... un privilegi, despedir-me dels companys, i carretera cap a Valls, on de sorpresa em presento a la calçotada a la que anaven una part dels amics del club, aprofitant que havien anar a fer la mitja marató i els 12kms. d'aquesta població. Un bon dinar amb molt bona companyia, amb la gent del club i molts altres corredors que havien fet la cursa, i amb molt bon ambient i sobretot molt de riure, com podreu comprovar a les fotos.

Recordeu, que per aquest diumenge, hi ha a Girona una nova edició de la Cursa 10kms de Girona- Esports Parra, amb sortida i arribada davant la botiga del carrer Migdia. Us hi esperem!!!

 Arribada a meta

 Part del grup de l'Atletisme Girona, que vam fer la calçotada a Valls

 El bon humor que no falti mai...

 .... i molt de riure.... i sobretot... molts calçots!!!!!

MASSIFICACIÓ A LA MUNTANYA MÀGICA

ESPERANT LA SORTIDA DE LA TRADICIONAL PUJADA ALS ANGELS

Diumenge es va celebrar la 48ª edició de la Pujada als Angels, i seguint la tendencia dels ultims temps en moltes curses, la participació va ser molt numerosa... amb lo que això sol comportar de negatiu molts de cops. Si bé en curses en ruta, les carreteres poden arribar a absorvir una major cantitat de corredors, tot i que no sempre és així, en l'afany de molts organitzadors d'exprimir una mica més "la gallina de los huevos de oro", i aprofitar el boom actual de l'atletisme popular per fer ingresos, hi ha circuits que tenen un limit d'absorció... i un d'aquests és la pujada als Angels. El camí és el que hi ha, estret, en pujada, amb les seves dreceres i caminets alternatius, i sobre tot encantador que als que estimem aquesta muntanya (i ja sabeu que és la meva muntanya màgica). Doncs bé, si poses prop de 500 corredors, pasa el que pasa, llargues cues per recollir els pitralls, amb una sola persona per repartir-los, enrederint la sortida en més de 20', després del primer kilometre per Sant Daniel, més o menys plà, troves el primer tram de pujada, ja forta... i pasa el que pasa, un tap monumental en un camí en el que només hi cap una persona,  i si a sobre algú es posa a caminar.. podeu imaginar. A partir d'aqui, anar fent, i trovant més sorpreses, al ser campionat de Catalunya de muntanya, es marca el circuit, i per soposades dreceres que mai s'han fet a la pujada, total, com jo, alguns veterans a lo nostre, per el camí de tota la vida, més ample en alguns trams, i adelantant als que van davant i la organització fa anar per nous trams. Com podeu soposar, després de quedar fotuts dos cops, tothom s'enganxa a la veterania dels que porten anys fent la pujada, que no es cosa d'experimentar els nous camins senyalitzats.

I en arribar adalt al santuari, de nou el caos... com encabir dins la sala que hi ha, on es donen els obsequis, els entrepans, el beure, a tanta gent... imposible, els aproximadament 200 participants que hi havia normalment, era facil de transitar allà dintre, però logicament, els aproximadament 500, apart dels caminants... un veritable caos. 

Però en fí, un altre pujada als Angels al sac, i una bona matinar amb els amics i companys, amb un cafetó final per recuperar la energia. 

 I DESPRÉS DEL CAFÉ, LA FOTO DE RIGOR, I CAP A GIRONA...

14 CURSA 10KM DE GIRONA- ESPORTS PARRA
El proper dia 3 d'abril es farà una nova edició d'aquesta tradicional cursa a la ciutat de Girona, organitzada per Esports Parra, amb l'Antonio i la Juana al capdavant. 10km. per els carrers de la ciutat, en una matinal festiva, on també hi haurà una cursa infantil de 1.200m. Trovareu més informació a http://www.esportsparra.com/
Al finalitzar, entrega de copes, i sorteig, entre d'altres, de 2 rellotges gentilesa de Gonzalez Rellotgers (Carrer Joan Maragall).

CURSA DE LA DONA- GIRONA

AMB LA GENT DEL CLUB....

Avui diumenge s'ha celebrat a Girona la primera cursa de la Dona, coincidint que el dia 8 va ser el dia de la Dona, i organitzada per el Club Ultimate Girona, dedicats al esport del Frisbee. Una cursa, per sobre de tot, festiva, on a part de córrer les dones, també ho podiem fer els homes. Més d'un centernar d'atletes i caminants, per encarar els 4,6kms de circuit, retallat una mica dels 5kms inicials, degut a la pluja caiguda duratnt el dissabte.

Amb sortida i arribada a les Rives del Ter, un tram per la Devesa de Girona, i un bucle per el carril- bici, hemn sortit a les 10h. del matí, amb un sol i una temperatura magnífica, sobretot després de la pluha caiguda. I xino-xano, amb la Cati, l'Elena, en Xicu, i en Joan, hem anat fent, disfrutant del circuit i del recorregut, snese cap mena de pressa, simplement, anar disfrutant de lo que disfrutem... córrer. Al final, 29'56" per els 4.600 metres de recorregut.

En arribar, un petit esmorçar, amb xocolata desfeta inclosa, i sorteig de diferents regals.. total, que ens ha tocar dos vals per quatre persones cada un, per anar a una classe de balls de saló, de 90'.... una matinal perfecte.

Primers metres de cursa...

La Emilia, i la Marti, amb l'Eric a l'esquena.

La Carme i la Maite.

Corrent per les Deveses...

Encarant els ultims metres de la cursa....

L'incombustible Xicu, en plena acció

Cap a una classe de Balls de Saló.....

MARATÓ BARCELONA... I LOS PELAYOS!!!

ESPECTACULAR!!!! MÉS DE 13.000 ATLETES A LA LINIA DE SORTIDA..

Cada cop que corro una nova marató, una de les coses que més em solen dir és... "una més per tu"... i la veritat, tot i que l'ahir va ser la nº65, us puc afirmar que cada una d'elles no és mai una més. Totes tenen la seva historia, les seves anecdotes, els seus moments, els seus records, de totes podria dir de tirada un petit detall ràpid, i en cap cas seria igual. I és que cada marató és un mon, és experimentar una vida, amb els grans moments que has de disfrutar, i els moments delicats dels quals has d'aprendre a tirar endavans i a ser més fort. Unes poden ser simplement per disfrutar, altres per buscar un bon registre, les que son fora, per fer turisme, i de totes, les que sempre em porten molt bons records, son aquelles en les que corres al costat de algú que debuta, d'algun amic o amiga que te la gran ilusió de fer la primera marató. Per això, quan la Laura em va comentar fa uns mesos que volia fer el debut a la Marató de Barcelona, no ho vaig dubtar ni un instant.."t'acompanyo". I ahir va ser el gran dia, veure com ha evolucionat aquesta marató, aquests ultims anys, posa els pels de punta. D'aquells 3.000 atletes, més o menys, que corriem cada any, xifra que variavà poc d'una edició a una altra, s'ha arribat aquest any als 15.000 inscrits, i més de 13.000 corredors a la linia de meta. Sencillament, espectacular!!!!

A diferencia de l'any passat, el dia va ser assolejat, tot i que sense arribar a unes temperatures excesivament altes. La idea era intentar baixar de les 4hores, i personalment crec que el temps podia estar voltatn les 3h50'-3h55'. Sortida a un ritme comode, i anar sumant kilometres. Per el camí anem trovant companys del club, als que aprofito per tirar alguna foto, i anem fent. A partir del k-30, més per un petit dolor al genoll que per falta de forces, la Laura comença a patir una mica, sense dir-li el temps que portem, miro el rellotge i comprovo que afluixant el ritme, podem arribar tranquilament sota les 4hores. D'aquesta manera, seguim corrent per els carrers més centrics de Barcelona, en un circuit maquissim per descobrir la ciutat, fins que poc a poc emfilem el Paralalel, on es trova situat el kilometre 40, a només dos de la gloria. Un cop passat el 41, al carrer Sepulveda, enfilant ja cap a Plaça Espanya, em pregunta si conseguirem baixar de les 4 hores... i si, li confirmo que anem a per les 3h53'-3h54'. Emfilem finalment l'avinguda Maria Cristina, rebasem el 42... i recta de meta. Que dir... és un tram amb el que tot maratonià sommia, veure aquests ultims 200 metres, que et porten a l'exit, a saber que en aquell precis instant, tu ets l'heroi al que aplaudeix el públic, que no coneix als esforçats que estan passant davant ells, però que tot i així, els aplaudeixen fins treure fum de les mans. Sens dubte, és el nostre moment, el de tots els 13.000 atletes que van finalitzar la marató, cada un amb la seva historia darreda, el seu propi repte, sigui guanyar, finalitzar, rebaixar marca, debutar... que més don, campions tots per un dia.

Finalment, un magnific temps de 3h53'39" i amb la satisfacció, com altres vegades que he acompanyat a alguna amistat al seu debut, de veure aquella cara de felicitat eterna, d'emoció, aquelles llàgrimes que s'escapen i que t'acaben contagians.... sencillament, inoblidable!!!!

AMB LA LAURA, AMB LA SEVA CARA DE FELICITAT, UN COP ARRIBATS A META.

AMB L'ANTON, ORGANITZADOR DE LA MARATÓ DE LES MARATONS... EMPURIES (1 de MAIG)

L'ALVARO GIMENO

L'ANGEL BOSCH

EN CARLOS GONZALEZ I L'ANICET CASELLAS

L'EMILI

EN JORDI QUE ENS VA VENIR A ANIMAR EN ALGUNS TRAMS DE LA MARATÓ. GRACIES

AMB EL GRAN VICENÇ, UN COP ACABADA LA MARATÓ

KILOMETRE 39, PASANT SOTA EL MONUMENT DE COLON

I com no tot ha ser córrer, que a la vida hi ha moltes coses a fer, i totes s'han de fer sempre amb ilusió i passió, dijous va tocar fer d'extra al rodatge de la pelicula "Los Pelayos". Van ser 12 intenses hores de rodatge al Casino de Lloret, que d'acord, es poden fer pesades, i logicament lo que paguen no compensa tot aquest temps, però a la vida hi ha coses més importants que les materials, i viure les pelicules desde dintre, és una gran experiencia. A més, vaig tenir la gran sort de estar en lo que serà l'escena final d'aquesta pelicula, a tan sols 1 metre de l'actor Lluis Homar, i estar en plena gravació de les escenes tot el dia...o sigui, que si no surto en aquesta, segur que ja no sortiré en cap. I divendres va ser el torn de la artista de la familia, la Nadeia, que també es va haber de desplaçar a Lloret per fer d'extra.

CONFERENCIA MAKIS

Compartint taula amb els amics Makis i els 2 monstres: en Pere Arco i en Manel Fernandez

Divendres passat, organitzat per els amics de la colla dels Makis de Sils, es va fer en aquesta localitat la tercera xerrada d'un cicle de conferencies. En aquesta ocasió, el tema era la Marató i el cros, i en van convidar a parlar i compartir taula amb 2 mites del atletisme gironí, en Pere Arco i en Manel Fernandes. Rodejats de molts amics del mon de l'atletisem, vam anar parlant tots, primer en Pere, centrat en el tema del cros, del que va ser un atleta destacat a nivell estatal, després va ser el meu torn, per parlar sobre el mon dels maratons, i finalment va ser el torn d'en Manel Fernandez, que va parlar una mica desde el punt de vista de l'entrenador, de l'organitador,  i també com a maratonia. Tot seguit, va haber-hi el torn de les pregunges per part dels assistents, i es va finalitzar amb un gran pica pica, amb pà amb tomaquet i embotit, i una bona coca de postres.

Van ser un parell de hores molt ben aprofitades, en un ambient molt relaxat i de molta camaderia, del que personalement, crec que vam disfrutar tots, els assistents, i els que vam estar a la taula parlant i responen les preguntes. Donar les gracies als amics dels Makis, per donar-me la possibilitat de participar en aquest cicle de conferencies. 

 2 mites, en Pere i en Manel, amb un infiltrat a la taula....

 I si a sobre et donen un  mocador de farcell, plé de tots aquests productes de la terra, com a obsequi per parlar de un tema que t'agrada... que dir, genial!!!

I per aquest diumenge, la marató de Barcelona, la que farà 65... una fita que no hagues pensat mai aconseguir als meus principis com a atleta. Però han passat els anys, i aqui seguim, i donat que el govern no vol que la gent es jubili als 65.... haurem de continuar corrent maratons, mentres el cos aguanti. Aquest cop, a més, serà fent una cosa que m'agrada moltissim, acompanyar a una persona que debuta en la distància, ja ho he fet un parell de cops, i la veritat, crec que emplena més la cara de felicitat, d'emoció, d'algú que debuta, que aconseguir una marca personal....

CALÇOTADA!!!!!

 En plena feina.....

Després de un bon cap setmana, el colofó ha sigut una bona calçotada amb els amics i la familia a Canet d'Adri. Per agafar gana, que tot sigui dit, tampoc ens cal, sempre en tenim, a primera hora del matí hem anat a fer la marxa de Can Gibert- Santa Eugenia, poc més de 10kms. de recorregut per aquest barri gironí, i que aquest any arribava a la seva 27na edició. Després de la marató, la intenció era clara, sortir a disfrutar d'alló que ens agrada, córrer tranquilament i compartir els kilometres amb els amics. Després de 44', la butifarrada popular de la marxa, comentar durant una estona com havia anat,  i cap a casa, que tocava pujar a Canet a fer la calçotada.

Després de una bona dutxa, cap a Canet, on ens hem ajuntat una bona colla per fer la calçotada anual, acompayada de una mica de carn a la brasa, unes bones amanides, i banyat tot plegat amb vi i cava, per fer-ho baixar. Per finalitzar, un bon sortit de postres per acabar de emplenar el cos, moment en el que ha tocat recollir-ho tot depresa, per entrar dins, doncs la pluja ha començat a fet acte de presencia...bé, sempre hi ha qui no s'inmuta, i amb tot recollit, segueix menjant els postres tranquilament sota la pluja, lo primer és lo primer (busqueu la foto més abaix...).

 Els pares, disfrutant dels calçots

 Lo dit... ja pot ploure, en Manel primer ha d'acabar els postres....

 Els encarregats de la carn i dels calçots.

 Focccccc per els calçots!!!

Marxa de Can Gibert, amb en Sergi, en Llorenç, en Daniel, en Jordi i en Xicu, avui d'animador, convalescent de una operació

MARATÓ DE SEVILLA

 Recollida de pitralls al estadi olimpic

Després de esperar-ho durant temps, va arribar el cap de setmana de la Marató de Sevilla, que en veritat donaria per escriure durant molta estona, per lo que intentaré resumir tot el viscut en 3 intensos dies, en no gaire estona.... Dissabte al matí ens embarquem en aquesta aventura, començant per el trasllat desde Girona fins al aeroport, de moment, ja erem els gironins... En Dani, la Gemma, la Martina, la Marti i en Jordi, en Llorenç, en Quim i en Xevi (vaja, el que escriu en aquests moments...). A Viloví ens trovariem amb la resta de la expedició, la gent de Sils, els 2 Joans, en Sergi i en Francesc, així com companys d'altres punts de la provincia que també anaven cap a Sevilla, així com l'Enric i la Rosa, del Atletisme, que coincidia que anaven a pasar un cap de setmana a Sevilla.

Tots cap a l'avió... i cap a viure el "color especial" de Sevilla. Després d'arribar sense contratemps, cap a l'hotel a deixar les bosses, i trasllat en bus cap a l'estadi olimpic (algú sab d'on ve el nom?, perque olimpiades no n'han fet :( ....), recollim els pitralls, i cap al menjar de hidrats, al parc de Isla Magica. És increible la de diners que es van gastar en aquella zona, per la Expo'92.... i que tot estigui ara abandonat, en alguns casos en el llindar de la ruina. Fet i fomut, a les 5 de la tarda acabem de dinar, una passejada cap a l'hotel a deixar la bossa del corredor, de nou un bus, i al centre de Sevilla a fer una mica de turisme, la cerveseta i el sopar. Un cop finalitzat, tornada caminant cap a l'hotel, preparar les coses per diumenge, i cap a dormir.

Així va arribar el diumenge, un bon esmorçar, era buffet lliure, o sigui que vaig menjar una mica de tot, 30 minuts caminant cap a l'estadi, les fotos de rigor per que quedi constancia, i a 2/4 de 10 es donava la sortida de la Marató. El que esta clar, és que no pots esperar una sortida tranquila,amb 5.000 atletes, de dins unes pistes... La intenció era rondar les 3h10'-3h15', per lo que vam sortir junts en Dani Juncà, en Joan Risquez i jo, així vam anar fent durant prop de 24-25kms, en que per la propia inercia de la cursa, vaig anar una mica cap al davant, seguint en Dani i en Joan uns metres per darreda. Kilometre a kilometre, l'arribada s'anava acostant, per el camí trovo en dos punts de la cursa l'Enric i la Rosa animant, fet que aprofito per parar a saludar, i reanudar de nou la cursa.... fins arribar a l'estadi. Aqui decideixo fer una cosa que feia temps que tenia en ment, aprofitant que trovaré el tartà de la pista, que sol ser d'un material tou... i em trec les sabatilles per arribar amb elles a les mans. Només posar el primer peu al tartà de l'estadi, veig que no és una sabia decisió, esta literalment destrossat, i pensar que aqui s'han fet fa uns anys un campionat del mon d'Atletisme... quina llàstima. Ultims 300 metres, a la graderia veig i saludo a en Quim i en Llorenç, que ja han finalitzat, i la Gemma i la Martina, i paso sota la linia d'arribada. La marató nº 64 ja és al sac!!!!

Una bona dutxa, i cap a la festa de clausura, també al parc tematic, amb dinar, un petit concert, entrega de premis i amb la gent amb ganes de pasar-ho bé. Dir que la matinal va ser bona per córrer, amb el cel tapat i una temperatura molt agradable per fer una marató.

Un cop finalitzat el dinar i la festa, agafem de nou cap al hotel, aquest cop ja sota els nubols i la pluja que cobria Sevilla, que no va ser inpediment per anar cap al centre caminant, visitar el bar més antic de Sevilla, situa curiosament a la Calle Gerona. Un cop al centre, ens trovem amb la Rosa i l'Enric, aprofitem per anar provar el famos rebujito (bó!!!!), i fer un bon sopar tots plegats per celebrar la cursa, però sobretot, el gran cap de setmana que estavem pasant. Però com tot te un final... dilluns toca fer les bosses, esmorçar, i deixar l'hotel per anar de nou cap al aeroport, per reprendre el viatge de tornada...

Resumint, que vam pasar un cap de setmana fenomenal tots els amics junts, vam riure molt i vam quedar amb ganes de repetir un viatge com aquest. I sobre la marató,per un costat la reflexió del preu, la inscripció, 20 euros, que inclou dinar de dissabte (amb acompanynats)i de diumenge, conjunt de pantaló i samarreta de tires per córrer, cinta per al cap, i tovallola al finalitzar... tinguen en compte que per aqui una marató et pot costar a partir de 50 euros... una de dos, o uns hi perden molts cales (o ho fan simplement per que el corredor gaudeixi de lo que li agrada, sense buscar benefici) o els altres fan grans negocis (i ens prenen una mica el pel als maratonians populars...)... bé, cadascú pot pensar la seva.

Per finalitzar, tot i que les marques en un viatge en que t'ho has passat bé és el de menys, aqui estan, segons més, segons menys...

Quim Cots: 2h54', com sempre, una màquina, el dia que no afluixis al final, per sota de 2h50'

Llorenç: 2h59', en la seva linia, ajustant per tornar a fer sub 3h, un altre que el dia que li sorti i no hagui d'afluixar...

Joan Risquez: 3h19', i amb un somriure com sempre... Makis al poder!!!

Dani Juncà: 3h22', super, arrastant encara alguna molestia, i sabent que l'espera la trifamili al finalitzar, que sempre dona ales...

Francesc Seras: voltant les 3h45'-3h50

Marti i Jordi: 4h22', la Marti debutava, fa 15 dies ho va fer en mitja, i aqui venia a pasar el cap de setmana i rodar fins on pogues... i va ser fins la linia de meta,acompanyada, com no, d'en Jordi. Felicitats a tots 2.

Serfi Urzay: amn una lesió, ja venia mentalitzar per fer uns 20kms, al final em va fer 22... ho va intentar, que és lo important.

Xevi: vaig fer 3h16'09", com sempre, mots satisfet d'haber superat de nou la barrera de la marató

 El grup fotografiats per darreda.....

 ....i per davant!!!!

 Minuts abans de donar la sortida... tothom a punt!!!

 Amb més corredors de la provincia de Girona

 Compartins kilometres amb 2 figures... (km.12)

 Un rebujito per celebrar les nostres victories a Sevilla

Qui ha dit que es necesita un gran sistema d'amortització per enfrontar-se a una marató.....? Va acabar en 3h26'!!!