Bé, que dir de la experiencia d'ahir a Terrassa, del debut en ultra als 50kms., això és un altre mon, no té res a veure amb altra tipus de curses, ni tant sols amb una marató. Però anem per pasos, el divendres ja em vaig dirigir cap a Terrassa, al hotel de la organització. Una mica més tard arriben 2 amigues que també corrien, la Estefi de Lleida i la Carmen de Madrid, que m'han ajudat en aquest salt al ultra. Anem a sopar una pizza a un centre comercial prop del hotel, i un parell de cervesestes per hidratar. Quedem sense preses per esmorçar a les 8h del matí, dos horetes abans de la sortida, i a 1/4 de 9 ens presentem al menjador, tranquilament, per fer un bon esmorçar, sense preses, sense estres... un altre ritme diferent als altres tipus de curses. Acabar de preparar les coses, i anem cap a les pistes, a 500 metres del hotes, on els herois dels 100kms porten desde les 7 del matí donant voltes, per completar les 250 que han de fer. Veiem en Ricard Verge, que sencillament, vola sobre el tartan, devorant volta darreda volta.
Deixem les boses en una carpa on estan tots l'equipatge dels corredors, a peu de vista, trovem en Luigi, i direnctes a fer un café al bar del pavelló. Els pitrall, tranquils, ja hi haurà temps, no ens estresem!!! De tornada, ja estem per alla els 8 participants dels 50kms (als 100 son al voltant de 15), ens saludem, ens presentem tranquilament, i ve un dels jutges, que tranquilament pasa llista, per donar-nos els pitrall. Ultims preparatius a peu de pista, de nou tranquilament, fotos de rigor, deixem el menjar a la taula del avituallament, i a 5' de la sortida ens dirigim cap a la sortida,o sigui, a 20metres d'on ens trovem, on seguim parlant de forma distesa.
Ultima repasada de llista dels jutges... i es don la sortida. Per davant, 125 voltes a la pista de 400 metres, 50kms per arribar a la meta. Dos dels corredors surten disparats, a tot drap, i jo segueixo el meu plà, intentar anar a 5' el kilometres, o sigui, 2' per volta. Porto posat el mp3, però de moment queda apagat (no l'engejaré fins la volta 100, per començar a distreure'm). Van pasant les voltes, les vaig contant de 10 en 10 mentalment, i agafo els parcials cada 4km, els 2 escapats m'arriben a doblar 3 cops durant les primeres 30 ó 40 voltes, mentrés vaig doblant a la resta de companys. En un altre mon, en Ricard, que fa els 100km i ens va pasant a un ritme endiablat.
A partir de la volta 50/60, veig que els dos escapats comencen a notar l'esforç, caminan, paran, menjan, un acaba abandonant, i a l'altre li vaig recuperant les voltes. Cap a la volta 90, pregunto com anem, i en confirmen que vaig primer, amb un volta de ventatge, i amb bones sensacions, mantingent el ritme, una mica per sota dels 5'/km. Al completar les 100 voltes, decideixo per un costat posar la música (si, en aquell moment la rutina ja comencava a fer-me menjar una mica el tarro), i per un altre, veien la ventatge, de 2 voltes i que anava més bé que el segon, eixeco una mica el peu, per anar conservant i no provocar cap estrebada. Només a la volta 103, camino uns 20 metres, estiro una mica els besons, i san tornem-hi. Aprofito per menjar l'unic que em posaria al cos en tota la cursa (a part de l'aigua i la cocacola, que anava beguent de forma regular), un Power Gel, no se si per gana, o per fer alguna cosa diferenta.
I a falta de 5 voltes, ja en començen a cantar les que queden a cada pas per meta, les emocions comencen a sortir, a falta de 3, em sona el "We Are The Champions" al mp3... m'entra la ploranica... si!!! tres voltes plorant, crec que la ocasió s'ho mereixia, 2 voltes... això és a tocar, ultima volta, ara ja si, amb totes les emocions a flor de pell, veig la expectació sota l'arc, encara els ultims 100 metres, emoció a tope, acabaré el meu primer, però no m'importa que quedaré primer, no!!, és una cosa interna, haber superat un nou limit, haber viscut una gran experiencia, haber compartit aquella pista durant unes quantes hores amb veritables herois, tant els dels 50km com sobre tot els dels 100km, ultrafondistes que estimen el córrer, gent excepcional. Veig la linea d'arribada, hi ha fotografs, aquest cop l'atleta de la foto soc jo, coloquen la cinta de guanyador, l'atraveso... he acabat, he superat nous limits. Paso la linea d'arribada, hi trovo la Estefi i la Carmen, m'abraço un moment... i m'evaeixo un moment, necesito espai, per plorar, per pensar en lo que acabo de fer... soc ULTRA!!!!.
I vull agrair, sobre tot a la gent que un dia de setembre en van acabar d'inculcar aquest esperit de la ultra, acompanyant a la Alexandra en el seu repte del ultra pirene, al seu equip, a la Carmen i a la Estefi, que en tot moment m'ha animat a fer aquest salt,i que ahir va haber d'abandonar, per una indisposició, però que tornarà amb força (ens espera Calella al desembre) perque ella és ultra, així, sense més. La felicito a ella, per el seu llarg curriculum en ultra, i a la Carmen, una altra campiona, que ahir en un gran gest d'amistat, de companyerisme, va decidir abandonar i fer costat a una amiga. I també us donc les gracies a tots i totes vosaltres, que se que ahir em vareu desitgar sort, en vareu enviar molta energia, que realment em va arribar, crec que en algun moment de la cursa, donant 125 voltes a una pista d'atletisme, vaig pensar en tots, em vaig recordar de vosaltres i dels vostres noms, i em vau empenyer a seguir. GRACIES A TOTES/ TOTS, aquest exit també és vostre. M'oblidava, el temps final.... 4h11'02"
L'ultra... un altre mon, aqui no hi ha vencedors ni vencuts... aqui hi ha grans atletes apasionats del córrer!!!!
Us deixo els parcials de cada 4km: 19'56"/ 20'13"/ 19'34"/ 19'35"/ 19'25"/ 19'23"/ 19'21"/ 19'22"/ 19'17"/ 19'53"/ 21'20"/ 22'45"/ 10'51" (ultims 2 kms)
Els 8 valents, a punt per la sortida
6 dels 8 participants, abans de la sortida, amb un ambient super distes, de gran camaderia.
Amb la Carmen i la Estefi, abans de la sortida.
En plena cursa, amb en Luigi al costat. Sort per al teu proper repte, els 100km del Spiron Catalan el dia 6
Amb en Ricard, el super campió dels 100km en uns estratosferics.... 7h13' Un gran campió i gran persona. Ets Gran!!!
En Luigi arribant a meta, felicitats!!!!
El podi, amb en Luis Rey en segona posició. No hi ha vencedors ni vençuts, sino grans atletes.
CURSA DEL CARRER NOU
I aquest matí, hi havia la cursa del Carrer Nou, la més antiga de les que es fan a Girona ciutat. Soposo que lo normal era descansar, però clar, és la cursa gironina per excelencia, i no m'he pogut estar. La intenció era anar a fer uns 50', segons com responguessin les cames, però el que pasa, donen la sortida, vaig fent, em trovo recuperat dels 50km, i vaig aprentant. Al final, els 10km en 43'30". Avui corria la meva filla, la Nadeia.. sense paraules, de la hora i disset minuts de fa 2 anys, va passar el any passat a 1h i 7'... avui ha parat el crono una mica per sota dels 55'. Felicitats campiona.
Amb en Quim Cots, en Daniel Herrera i la Nadeia, abans de sortir.
I per acabar el dia, cap a Canet, a fer una arrossada amb gent del club, a veure una mica (millor dit varies miques), que no tot ha de ser córrer, bons postres, que això no falla mai, i una castanyada per finalitzar.
Desde aqui felicitar als amics que han fet avui la marató del Mediterrani, en especial a en Llorenç, amb un super temps de 2h55', i en Dani, que tot i els problemes de butllofes, ha finalitzat amb un magnific registre.
La Carme i la Antonia, les cuineres
Com mengen aquesta gent!!!!
En Manel, en plena forma!!!
