Tecnologia punta....

El proper diumenge es celebra la 1ª edició d'una marató que es pot acabar convertint en una gran prova, la Marató de les Vies Verdes, o com ja es coneix, la MVV. Organitzada per la gent de Diversport, i amb suport institucional, la prova unirà les poblacions de Girona i Sant Feliu de Guixols. Paral·lelament, es disputarà una mitja marató amb sortida a Llagostera.

La marató ens servirà a en Dani, en Llorenç i a mi, tots tres  la correrem, per recordar la segona part del repte que varem fer a la tardor del 2010, quan varem recórrer la via verda des de Olot a S'Agaró, en Llorenç i jo corrent, i en Dani al nostre costat amb la bicicleta. El segon dia varem fer el tram des de Girona fins la costa.

En quant a la tecnologia punta... doncs bé, els organitzador disposaràn d'uns geolocalitzadors que portaràn uns 10 maratonians, i que serviràn per saber en cada moment on es troven cada un d'ells, mitjançant una pantalla que hi haurà a la zona d'arribada. També serà possible seguir-ho per internet. Bé, un d'aquests geolocalitzadors m'ha tocat portar-lo a mi, que en tot moment estaré "controlat". Espero que si em perdo, ningú apagi el controlador per no trobar-me....

I avui dissabte ha sortit al Punt Diari un article d'opinió que des de Càrites en van demanar, sobre l'Atletisme i la Solidaritat. El motiu és que tant la tradicional Pujada als Àngels que es celebra el 17 de març, com la cursa de més recenta creació, la dels Bombers de Girona (24 de març), col·laboraràn aquest any amb aquesta entitat que tant fa per la gent necessitada. Un aplaudiment per totes dues. Us deixo més avall l'escrit aparegut al diari, en principi l'havia fet més extens.. però el vaig haver de retallar fins la mitad per raons d'espai.

POLS OPOSATS...

Amb en Llorenç, que feia de corredor escombra de la cursa llarga (25kms).

Aquest cap de setmana he disputat 2 curses.... que han estat 2 pols totalement oposats, com son la nit i el dia, la muntanya i l'asfalt, el córrer per sensacions o l'anar a buscar el màxim rendiment per quilòmetre, l'organització més sencilla però personalitzada, i l'organització "profesional" i desastrosa....

Ahir a la nit vaig córrer la 2a edició de la Cursa nocturna de Rocacorba, en la seva versió curta. Prop de 11 quilòmetres per els voltants de Canet, anb sortida a les 6 de la tarda des de el pavelló d'aquesta localitat. Mitja hora abans s'havia donat la sortida als corredors que feien els 25, amb pujada inclosa fins al monestir de Rocacorba. Espectacular tant el començament com el final de la cursa, a l'interior del recinte. La primera mitad de cursa, encara amb llum diurna, transcorria per camins oberts, on la llum que a poc a poc anava minvant, era suficient per córrer. La segona mitad, ja amb els frontals als nostres caps, es feien per camins enmig de la natura, envoltats de vegetació i arbres per tots costats, amb una visibilitat escasa. Era en aquest tram on vaig trobar en falta un frontal més potent, però al meu ritme vaig anar fent. Com he escrit, en aquesta cursa es tractava de córrer per sensacions, i ho vaig fer durant tota l'estona, gaudint dels sorolls extraordinaris que només la natura t'aporta. El final, apoteosic, en portava de nou al pavelló de Canet, on hi havia un complet avituallament per a tots els participants. En quant a l'organització, felicitatar a la gent de Klassmark per la seva feina i atenció als participants.... l'any que ve, si tenim salut, allà estaré de nou.

I avui.. cap a Granollers, la denominada per ells mateixos com la millor mitja de Catalunya. He participat en la cursa curta, un quart de mitja, per varis motius, un d'ells, mentre molts companys encara corrien, jo ja era a Girona, i és que donar les diferents sortides a partir de els 11h, sortint els corredors més lents els últims, significa estar corrent fins a molt tard. Personalment, crec que li faig creu i ratlla a aquesta cursa, on t'has d'inscriure amb mesos d'antelació, on per el preu que pagues (hi ha gent que ha de guanyar molts euros en aquesta cursa) t'acaben donar una samarreta per llençar, i una especie d'arnes reflectant, que serveix més per portar gossos que per un altre cosa... i a on, tot i tenir les inscripcions tancades i saber els participants que hi ha fa temps, el dissabte a la tarda resulta que ja no queden samarretes per als corredors.... En definitiva, una organització "profesional", que no mira gens per els seus "clients", els corredors... Clar, que potser és el que ens hem guanyat entre tots per apuntar-nos any darrera any.

 

 

Amb l'Anna Oliveras i en Raul Sanchez, col·laboradors de la cursa

En Chirstian Lopez, un dels valents de la cursa llarga

Espectacular sortida

En Marc Herrera i la Maria, un cop finalitzada la cursa.

Lo millor de Granollers, compartir una estona amb els amics.

Pocs minuts per la sortida

Amb l'Eva Fontecha... temps enreda sempre organitzant, i ara al peu del canyó corrent.

Inscripcions i més inscripcions...

 

Cursa nocturna Rocacorba

Que lluny queden aquells temps en que et podies anar inscrivint a les curses sobre la marxa, en que la darrera setmana feies les inscripcions, sense problemes,  i sense que aquestes estiguessin tancades des de feia dies, setmanes o mesos... Però per bé o per malament, avui en dia, en que les proves estan massificades, cal córrer per aconseguir els teus pitralls. Per això resulta que a hores d'ara, ja tinc algunes inscripcions fetes a curt i mitja plaç... Entre d'altres, la cursa nocturna de Rocacorba, que es disputa el proper dissabte dia 2, en la seva versió curta, d'uns 11 quilòmetres per els voltants de Canet d'Adri. Els més valents, en faràn prop de 25 pujant fins a dalt de tot de Rocacorba. I al dia següent, inscrit a Granollers, per segon any, a la cursa de 5 quilòmetres... i és que amb la gent que agafen ultimament, fer-ho a la mitja suposa exposar-se al caos circulatori que és la sortida de tots els cotxes un cop finalitzada la mitja.... d'aquesta forma, al migdia a casa tranquil·lament.

Següent parada... la Marató de les Vies Verdes, el 24 de febrer, una marató entre Girona i Sant Feliu de Guixols que promet molt, i que pot esdevenir una gran cursa. Després d'aquest, tan sols 3 setmanes més tard, estic inscrit a la marató de Barcelona, que serà la que faci 74... Per el mes d'abril, apuntat.. bé, com si ho estigues ja, doncs gràcies a la col·laboració que faig en la seva difusió, em fa la inscripció la mateixa organització, a la que serà les meves noces de platí maratonianes, Empúries. I finalment, per celebrar els meus 25 anys com a triatleta, ja estic apuntat també al Triatló "B" de Banyoles... El que deia, o corres per aconseguir els pitralls, o et quedes fora. Això sense tenir en compte les marxes i curses populars gironines que vagin sortint. L'únic desingust.. no podré córrer una de les curses que més m'agradan, la pujada a la meva muntanya màgica, els Angels, que aquest any celebra la seva 50a edició... i la fan coincidir amb la marató de Barcelona, i això que els havia avisat amb temps.

 

Vilobí i Besalú Cross

Amb en Dani, l'Enric i la Cati, abans de la sortida

Un any més, amb l'arribada del gener arriba una de les cites ineludibles del calendari gironi, la marxa de Vilobí, que aquest any arribava a la seva 20a edició. I tot i ser ineludible... quasi me la perdo. Després de córrer diumenge passat a Mar i Murtra, vaig recaure del gran refredat que havia tingut els dies anteriors.. de fet, no tindria que haver corregut, però els atletes som així. Total, 4 dies sense sortir de casa. Però ja una mica recuperat, tot i que la tos i el tapament de nas persisteixen, avui tocava córrer a Vilobí.

Com sempre, molt d'ambient per fer un dels dos recorreguts, el de poc més de 10kms o el de 15kms, que ens porten per els termes municipals de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai. En les meves condicions, m'he decidit per el recorregut curt, que he efectuat a un ritme molt tranquil, per no forçar el cos més del que tocava. Millor anar a poc a poc, que en poques setmanes hi ha la marató de la Vies Verdes, primer gran objectiu de l'any. Al final, els 10,3kms han sortit amb un temps de 56', que m'han deixat més que satisfet.

Com cada any, al finalitzar un bon esmorzar amb entrepà, begudes, porró de vi, amanindes, café, coca.... una gran organització al darrera que ho fa possible. Per això és una de les marxes amb més participació a les contrades gironines. Per no perdre la costum, tot i que amb les baixes per malaltia hem sigut menys, hem finalitzat amb una mica de cava i de dolços marca de la casa.

I el mateix diumenge per la tarda, he anat a Besalú a la presentació d'un nou club d'atletisme, el Besalú Cross. L'acte s'ha fet al mateix ajuntament de Besalú, amb la presència de l'alcalde, i membres del club. L'amic German em va convidar a assistir-hi i dir unes paraules, en una espècie d'apadrinament. Sempre és fantàstic assistir al naixement d'una nova entitat, que preten juntar a atletes de la població, i promoure aquest esport que tant esmimem... l'atletisme.

Amb els amics del Club Trankils

En Joan i l'Elena

Gaudint del matí amb els amics

 

Amb la Mireia Dosil, presidenta del BesaluCross, i en Josep Guinó, alcalde de Besalú

25 Anys de Mar i Murtra....

Amb amics del club, minuts abans de la sortida.... Frank, aquí tens la foto que tant volies....t'agrada estar amb els bons, je,je......

Lluny queda aquell gener del 1989 en que vaig anar a córrer per primer cop la Mar i Murtra, com és coneguda en el món del running. Ja aquell primer any ens va sorprendre a tots, per el seu recorregut variat, i també per la seva bellesa. Un altre fet que ens va sorprendre aquell dia, va ser el fet de que per fi deixaven de regalar-nos en una cursa la típica samarreta. Blanes es va caracteritzar des de el principi per obsequiar als participants amb una tovallola, a més d'uu trofeig al creuar l'arribada, que amb el pas dels anys s'ha convertit en una medalla. També ens han obsequiat des de aquell llunyà any amb un bon esmorzar.

25 anys després, Mar i Murtra està en tot el seu esplandor, gràcies a la feina de tot l'equip del Grup Fondistes Blanes, que edició darrera edició intenten donar el millor de si mateixos per tirar endavant. Al meu calendari particular, ha estat una cursa pràcticament fixe, corrent-la avui per 22a vegada. El segon any que es va celebrar, vaig aprofitar per fer el primer bany de l'any, i tot i que en aquell instant tothom em va mirar desconcertat, va ser una pràctica que molts atletes van seguir a la tercera edició.

A partir de l'any 2011, tant la sortida com l'arribada s'ha traslladat cinc-cents metres, essent aquestes més al centre de la vila blanenca.

També el circuit ha sofert alguns petits canvis, millorant la seguretat dels atletes, al evitar-se creuar la carretera que porta de Tordera fins a Blanes. Les noves infrastructures han permer un pas sobterrani per evitar aquest punt conflictiu.

El que per sort no ha canviat mai, ha estat el tram més dur de la cursa, aquell que ens porta cap al Santuari del Vilar i les muntanyes que l'envoltes, abans de dirigir-nos cap a la platja, punt final de la Mar i Murtra.

Aquest cop, afectat per un procès gripal amb febre els dies anteriors, la meva il·lusió era simplement acabar-la, celebrar aquest 25è aniversari. De fet, he corregut amb el pitjor temps, i de llarg, de totes les edicions en que he participat.... però la qüestió era ser-hi i creuar amb cara de felicitat l'arc final.

 

 

Amb en Francesc i en Toni

Amb més companys de l'atletisme Girona

En Joan Puig als primers quilòmetres...

Caminants del club, aquí hi cap tothom...

En Toni Bautista.. 23 Mar i Murtra a les seves cames....

Objectius a curt, mig i llarg plaç....

 

 

 

Ara que ha començat un any nou, és hora de programar els propers objectius. Alguns dels que tinc en ment son a curt plaç. Dins d'aquest grup, s'hi poden incloure les 3 primeres maratons d'aquest 2013: la de les Vies Verdes (24/2), la de Barcelona (17/3) i com no, Empúries (28/4) que suposarà la marató nº75. També s'hi podria incloure les ganes de córrer algun triatló aquest estiu, per pura diversió, i sense descartar la possibilitat de fer de nou una mica de mitja distància, probablement el triatló "B" de Banyoles (2.200-80-20), per celebrar les meves 25 temporades de triatleta, però aquest dependrà més de les ganes que tingui quan obrin inscripcions.

A mitja termini, podriem dir que passat l'estiu, durant la resta d'aquest any, els objectius son tornar a anar a la marató del Medoc, fer-ne una altre a l'octubre, segurament de nou Mediterrani, per proximitat amb Girona, i com no, al desembre la marató per la Marató de TV3.. tot i que si sortis alguna oportunitat de córrer alguna altra, no ho descartaria.

I quan parlem d'objectius a llarg plaç, ja penso a 3/4 anys... el gener del 2016 faré 50 anys, i entre aquesta data i el gener del 2017, quan en faci 51, m'agradaria complir la màgica xifra de 1.000 curses (entre tot tipus de proves). En aquest moment en porto 865, és a dir, que en falten 135 per arribar a la xifra de l'objectiu... Factible si les lesions em respecten. I també a llarg termini, arribar a fer la meva marató 100. Per això encara en falten 28, potser si en faltessin menys, em proposaria fer-ho també durant els meus 50 anys... Però és dificil, voldria dir córrer 7 maratons anuals durant els propers 3-4 anys... no impossible però si molt dificil... Filant prim, que millor que fer coincidir la cursa 1.000 amb la marató 100, tot això amb 50 anys,....

Tot això dependrà sempre de la salut, la meva, però sobretot la dels meus. Però somiar és gratuit, i tenir objectius ens motiva a tots a seguir sempre endavant......

Salut per tots

 

 

 

 

 

Sant Silvestre de Girona

 Gràcies a tots..... feina feta

Per vuitè any, s'ha celebrat l'últim dia de l'any la Sant Silvestre de Girona, organitzada per l'Ajuntament i el club Atletisme Girona. Dies de nervis esperant que tot surti bé i que ningú prengui mal, i sobretot, que tothom gaudeixi del plaer de córrer per la nostra ciutat en un dia tant important.

De nou s'ha superat el record de inscrits, amb 1.600 participants a la cursa de 5kms, i prop de 200 nens i nenes a les minicurses.

Com sempre, agrair a tots els companys del club que varen aportar el seu grà de sorra, preparant bosses, muntant i desmuntant, fent de control, en definitiva, donant un cop de ma, i felicitats a tots els que varen gaudir de la cursa. Per la propera edició, esperem fer-ho tot una mica millor per seguir fent una gran cursa per tots. Aquest any he pogut gaudir de la cursa des de dintre, un cop donats els pitralls del club, canviar-me ràpid per córrer els 5 quilòmetres en 19'54", i a toranr-me a canviar per l'entrega de premis, abans de recollir-ho tot amb els companys.

Feliç any nou 2013..

 Amb companys i amics, abans de la sortida

 Ho, ho, ho......... amb la gent que m'envolta

 Amb en Xicu i en Jordi Rosell

 Amb el gran Rafa Villalba, un veterà en plena forma

Amb l'increible home "bogavant"....