Temps de triatló i de flors

 Primer de tot, un petit homenatge a la gent que em segueix el blog i que feu possible que segueixi escrivint. A la foto, amb en Manel Coll (crec que t'he posat bé el nom), un triatleta que he conegut aquest matí a Lloret de Mar, que m'ha conegut per seguir aquest blog. Gràcies a tots, això don ànims per seguir.

Aquest cap de setmana ha començat Temps de flors, i el temps de triatlons, amb la disputa del de Lloret. Aquesta és la meva 24a temporada al mon del tri, com qui diu, tota una vida ficat en aquest esports. Per aquesta temporada, per treure una mica el "mono" de tri, faré 3 ó 4 sprint, per el gust de fer-los i passar-ho bé, millor dit, 3 cops bé. Amb una aigua freda, al voltant dels 16 graus, hem pres la sortida 250 triatletes a la primera sortida, a les 9h, i 250 més a la segona, a les 10h40'. Una natació tranquila, la experiencia em serveix per alguna cosa, sortint des de les posicions finals, bordejant les boies a 4 metres de distància... la millor forma de no rebre cops.

Al sortir de l'aigua, ràpida transició per agafar la bici i encarar els 19 kilòmetres de ciclisme, 4 voltes a un cirtuit força dur, amb 300 metres inicials de pujada, i una forta pujada de 700 metres a cada volta. La veritat és que m'ha agradat, aquí o tires o no, en molts de trams no serveix ficar-se dins d'un grup com pasa a la majoria de tritatlons actuals.

De nou, una ràpida transició cap a la cursa a peu, el meu plat fort, on en 5 kilòmetres he pogut exprimir-me amb un ritme força bó, tinguen en compte que de nou, el circuit era força dur, a dos voltes, amb una pujada des de nivell de mar per un camí de terra per enllaçar el tram d'asfalt, on trobavem un altre tram de pujada. En definitiva, un triatló ben organitzat i dur, com ha de ser per col.locar a cadascu al seu lloc

 Pr aigua...

 ...carretera...

 ... i a volar!!!!

 Amb en gran Juan Valsera

I com deia al principi, Girona esta engalanada amb Temps de Flors, que arriba a la seva 57a edició. Als que sou de fora, si podeu, us recomano que visiteu la ciutat aquests dies i us deixeu portar per l'encant dels seus carrers engalants. Us deixo una petita mostra de imatges.

CURSA DE GIRONA

 Amb l'Albert Rutllan, gran atleta i sobretot, millor persona. Per nosaltres, has sigut el segon de la cursa.

Aquest matí, s'ha disputat a Girona una gran matinal esportiva, amb la celebració de la Mitja Marató, la Cursa Popular i les curses per als més petits. Prop de 3.200 participants en el conjunt de totes les curses. Com sempre, el club ha estat present col-laborant amb la organització, posant voluntaris, i amb molta participació tant a la cursa popular com a la mitja. Tots ho han fet molt bé, però vull destacar la actuació de l'Albert Rutllan, 3r a la cursa popular, tot i que per nosaltres, ha sigut el 2n, doncs hi ha atletes que per principis, i amb lo que hi ha per el mig, no haurien de participar en les curses populars. No poden fer-ho en els oficials, i venen a robar protagonisme als atletes locals...

 Primers compasos de cursa per l'Albert i els 2 atletes que han finalitzat 2 i 4... Tindrien que haber ocupat el podi tots 3....

 En Sergi, que també ha fet un gran paper.

 L'Enrici una mica darreda la Nadeia

 L'Eva i en Tomàs de Blanes

 En Jaume Manter

 L'Emi al costat de la Patricia, que també s'ha apuntat al running

 Campió... Albert, i ens ha vingut a saludar abans d'encarar la meta

 En Mateo arribant a meta

 Joan, per fí ens hem conegut en persona.. felicitats per la nova cursa

 La meva petitona arribant a meta

 Ja tenim foto, Joan

Amb en Dani i en Jesus Arroyo, president del Handbol Sarrià

X MARATÓ D'EMPUIRES

 Foto de molts dels companys del club que ahir erem presents a Empuries.

Com cada any, des de fa 10, el diumenge més a prop de l'1 de maig, se celebra a L'Escala la Maratço d'Empuries-L'Escala. Junt als 42,2kms, es fa de forma paralel.la una mitja marató i una cursa de 10kms, fet que fa aplegar a més de 1.800 atletes a les immediacions del recinte de les ruines greco-romanes, un indret ideal per la sortida i arribada d'aquesta prova. Felicitar a la organització, per haber mantingut aquesta fantàstica prova, que ha arribat a la 10a edició, i he tingut la gran sort, de a traves dels anys, haber corregut en totes, sumant a més en aquesta la meva marató nº69 (i gracies al organitzador per donar-me aquest número de pitrall).

Dissabte, seguint lo habitual de cada any, vam anar a recollir els pitralls del club, i diumenge, ben aviat, a fer camí per arribar d'hora, aparcar dins les instal.lacions i repartir els pitralls als companys de club. Es veia venir de bon matí que el dia seria calurós, si més no per el que estavem habituats aquests últims dies, i sense pujar molt la temperatura, al voltant dels 20º, però afegit al vent i a córrer molta estona vora mar, la sensació va ser durant tota la prova de molta calor, al que cal afegir que el nou circuit, a dos voltes i amb constants desnivells, sobretot a la zona compresa entre Empuries i el nucli de l'Escala, va fer una sensació de temperatura més elevada.

A les 8h30'es va donar la sortida a la prova reina, la Marató, i a la mitja, mentres que la prova de 10kms sortiria uns minuts més tard. Sortida direcció a L'Escala, per tot seguit donar la volta a la carretera que segueix el perimetre de les ruines en direcció a Sant Pere Pescador. Després de trobar el punt de gir, de nou enprenem direcció al centre de L'Escala, pasant al kilòmetre 11 per la sortida-arribada, i seguint per la zona centrica de la població, fins trobar de nou el punt de gir que ens portaria de nou a la carretera de Sant Pere. Fins aquest punt, el ritme que portava i les sensacios eren força bones. La intenció inicial era fer unes 3h30', i potser anava un pel ràpid, com va quedar demostrat més tard. El segon pas d'anada i tornada a la carretera de Sant Pere, em va servir per fer algunes fotos als companys que em creuava, i un cop arribat de nou al punt de gir, al 28... de cop em vaig sentir buit, les bones sensacions ja no hi eren, havien marxat com per art de magia. Al pas de nou per la linia d'arribada, al kilómetre 30, ja aviso que no pateixin, que ja arribaré abans o després, i que vaig força buit. A partir d'aquest punt,es tractava de sobreviure a la resta de la marató, amb molt de cap, i trotant de forma lleugera, caminant en algunes de les pujades, vaig anar fent camí, com una formigueta, potser com un cargol, però avançant cap a una nova victoria, que és el que vaig sentir quan vaig creuar la linia d'arribada. Els ultims 2 kilómetres, ja "enflairan" l'arribada, els vaig fer corrent de nou, visualitzant la gent que m'esperava per animar-me, sabent, que un cop més, estava a punt de rendir el meu particular homenatje a Filipides. Al final, un temps de 3h53'03", que vist el dia que vaig tenir, em sap a gloria. Felicitats a tots els que vareu córrer ahir la marató, fos quin fos el temps, doncs tots vam vencer a la distància, al circuit i a les condicions metereológiques. Ara, fins la propera, la que farà número 70.. toca canvi de desena.

 Amb l'Alvaro Gimeno, que  ahir també va córrer la seva marató 69

 Amb en Dani, en Carlos i en Llorenç

 Amb un bon grup d'amics esperant la sortida.

 En Jacky tornant de la carretera de Sant Pere

 En Joan Risquez

 Pasant per el km.30

 Autoretrat al km 27

 En Jacky arribant a meta

 Ultims metres per en Joan Risquez

 En Llorenç, estalada en mà

 Una nova marató superada

 Mossegant la medalla

Amb la Carme Ballesteros

MARATÓ D'EMPURIES.10 dE 10... Gracies Filipides.

Demà tranquilament ja faré la crónica que es mereix aquesta nova marató, la 10a d'Empuries, i la nº69 en total. De moment, dir que avui, després de patir molt des de el km.28, on ja me sentia buit, i anar sumant metre a metre, kilometre a kilometre, he finalitzatat en 3h53'05"... un nou homenatje a Filipides. Gracies a tots els que heu estat amb mi aquest matí, compartint camí, o animant.

Marxa del Baix Fluvià- Sant Pere Pescador

Aquest matí ens hem desplaçat fins a Sant Pere Pescador, on es feia una nova edició de la Marxa del Baix Fluvià. Amb un recorregut molt maco, travessant camps de pomers, part del aiguamolls de l'Empordà, i acostant-se fins al mar, el recorregut es pot dir que és pràcticament planer, doncs a la zona no hi ha grans desnivells. El que no ens ha acompanyat gaire és la meteorologia, que de tant en tant ens deixavà anar algun ruixat d'aigua.

Al finalitzar, un bon esmorçar amb botifarra i xai, acompanyat de vi amb cocacola... o sigui, un bon calimotxo, per recuperar energies. Tot això, junt a una peça de ceràmica, que podies triar entre varis tipus diferents, per utilitzar a la cuina, per el modic preu de 5 euros... moltes marxes populars haurien de prendre nota, que no cal cobrar preus desorbitants per donar un bon servei.

Després de fer un café amb llet, ens hem dirigit cap a la casa rural d'un company, el Mas del Joncar, per preparar una bona paella i fer un bon dinar tots plegats, abans de tornar cap a Girona.

I d'aqui una setmana, el proper diumenge, la Marató d'Empuries, que arriba a la seva 10a edició, amb l'objectiu de finalitzar i tenir la medalla nº10 de la meva col.lecció Empuriana,  i afegir-la a la foto de més abaix, on hi ha les anteriors. Aquest any no aniré vestit de romà, sino d'atleta, per córrer la meva marató nº69, però és molt probable que la propera, la que cambiarà el digit de la desena, la 70, si que la corri de romà, però aquesta és una historia que deixo per més endavant....

 La foto de rigor, i a començar...

 Caminant al principi, i trotant després, hem anat fent camí...

 Una magnífica paella feta per la Carme, la dona d'en Xicu, per recuperar energies...

 Ben tips després de un bon dinar..

9 de 9.....

15 Cursa Esports Parra

 Amb companys del club i el globo de 50' lligat a la cintura.

Aquest matí s'ha fet a Girona la 15a edició de la Cursa 10kms de Girona Esports Parra, organitzada per l'Antonio Parra, la seva dona, la Joana, i tot l'equip de la botiga. Com cada any, des de l'Atletisme Girona hem col.laborat tant cobrint tots els voluntaris que feien falta durant el recorregut, com en altres aspectes de ka organització. A nivell personal, aquest any he fet de llebre de sub 50' després que m'ho demanessin els amics de Esports Parra. A primera hora, ha tocat muntar els arcs d'arribada i sortida, i donar els pitralls als casi 70 atletes del Girona que havia apuntat a la cursa, fins mitja hora abans de la sortida, que m'ha tocat preparar-me per córrer. Lligar-me el globus a la cintura, unes quantes fotos amb els amics, i cap a la sortida.

Al fer de llebre, m'he col.locat just davant de l'arc de sortida, per poder començar de bon principi amb el ritme que havia de marcar, a 5' el kilometre.

Així han anat pasant els diferents kilómetres, amb en Dani Herrera al costat, al ritme clavat al que havia d'anar (el km. 5 l'hem passat en 24'55" segons el previst). Al final, arribada de nou al Carrer Migdia, amb un temps final de 49'45", i amb la satisfacció de la feina ben feta.

El pas següent ha sigut cambiar-me depresa, doncs tocava anar a la entrega de copes com a president del club, amb la gran alegria d'haber donat copa, primer a les nenes del club, que han quedat segones per equips femenins, i després a la meva filla, la Nadeia, que ha quedat segona de la seva categoria. Una gran alegria per partida doble.

Ara ja s'acosta el gran objectiu, la Marató d'Empuries, d'aqui dos setmanes, el 29 d'abril, que soposarà la meva marató nº69. Després de 8 setmanes de entrenament, puc dir que les cames s'han recuperat bé de la lesió, i he recuperat el fons, tot i que el que realment ha costat ha sigut recuperar ritmes ràpids de cursa. Però l'objectiu és fer 3h30', un temps que en principi ha de ser factible si no hi ha cap contratemps, i amb barqueta ja muntada a traves de corredors.cat per portar el ritme a qui vulgui fer aquest temps.

 Amb en Dani Herrera, en Dani Juncà i en Carlos Alonso.. repetint la foto que ens vam fer el dia de la Pujada als Angels

 Una bona colla...

 Tot apunt per la sortida, que bé es veu des de davant...

 Les meves princeses després de finalitzar la cursa en poc més de 56'

 Amb les nenes del club, segones per equips!!!

I amb la meva petitona, segona de la seva categoria.

10 mesos sense marató...

10 mesos sense córrer una marató... crec que feia anys que no estava tant de temps sense fer-ho. L'última que vaig córrer va ser la Santa Claus Marathon, a la població finlandesa de Rovaniemi, a la terra dels lapons, en una experiencia inoblidable que vaig compartir amb en Llorenç. Aquella va ser la nº68, llavors havia de venir Castelló, la de Girona i la de Barcelona... però al lesionar-me a mitjans de novembre, no va poder ser. Ara si, si tot va bé, d'aqui 3 setmanes caurà per fí, la nº69, aqui, al costat casi, casi, de casa , en la marató que més m'agrada de totes, conjuntament a la que organitzem a Girona per la Marató de TV3... m'estic referint a la d'Empuries, que aquest any arriba a la seva desena edició, i que per sort les he pogut disputar totes.

L'objectiu serà simplement finalitzar, voltar les 3h30', a un ritme de 5minuts el kilómetre, que crec que es pot assolir. Des de la lesió, el que més costa es recuperar els ritmes ràpids... però al meu ritme, es cobriràn els 42,2kms... i amb el pitrall nº69 ja reservat per la organització.