3 MARATÓ X LA MARATÓ DE TV3

Un any més, i per tercer consecutiu, ja estem preparant la Marató per la Marató de TV3, que es farà a Girona el proper 13 de desembre, coincidint amb el programa de TV3, dedicat aquest any a les malalties minoritaries. Com als anys anteriors, amb l'amic Llorenç, i qui es vulgui afegir, correrem una marató sencera donant voltes a un circuit urbà, per recaudar fons per al programa. Com sabeu molts, la idea és que veniu a fer un donatiu,i a fer les voltes que us vaguin bé, sigui 1 ó siguin més, i ens acompanyeu durant una estona, i com sempre, la unica condició serà no anar més ràpids que nosaltres. El ritme previst és de 3h30' (5' el kilometre), que no podrà ser superat per els acompanyants. En principi, i a falta de confirmació oficial, el circuit transcorrerà per el Carrer Nou, Jaume I, Pl.Independencia i Carrer Santa Clara, per enllaçar de nou amb el Carrer Nou, com veiue, un circuit molt més llarg que l'any passat. Ara faltarà fer la medició oficial.

Us hi esperem, de moment, els col.laboradors que tenim son Gonzalez Rellotgers i Esports Parra, si alguna empresa o botiga vol col.laborar amb la Marató, només cal que ho cominiqueu. Gracies

XXXI CURSA DEL CARRER NOU

I ahir, amb el permis del fisió, i la condició de no apretar, va tocar la cursa gironina per excelencia, la del Carrer Nou, on un any més, hi va participar la meva filla, que va acabar en 1h9', baixant en 8' la marca del any anterior (i recordant, només pasar la linia d'arribada, que li dec 10 euros per baixar la seva marca). En quant a la meva participació, tenia ganes de fer-la, o sigui que per un cop, amb música, sense pressió per la lessió dels bessons, i amb la càmara de fotos a la mà, vaig sortir a disfrutar, amb en Xavier Bassols i en Pere Sala, per finalitzar en un temps de 46'20", que després de 12 dies sense correr, em va saber a gloria.

Amb en Dani, en Daniel, la Nadeia i en Quim, abans de sortir

El moment de l'arribada, ben satisfet per el fer de haber pogut correr

XXXI CURSA POPULAR CARRER NOU

www.posatenforma.macstrong.es/

Aprofitant que segueixo de baixa, sense poder correr després de una setmana, avui us adjunto l'escrit que sobre la historia de la Cursa del Carrer Nou, em va demanar que fes l'amic Steven McGregor per al seu blog. El motiu, és la posada en marxa d'una cursa de empreses, en la que puntuaran 3 treballadors de la mateixa empresa, i que de moment està confirmada per la cursa del Carrer Nou i la d'Esports Parra, faltant acabar de confirmar la Sant Silvestre de Girona i la Mitja Marató Ciutat de Girona. Espero que us agradi.

CURSA CARRER NOU

El 28 de octubre del 1.979, i gracies a la iniciativa d’uns quants comerciants del carrer Nou de Girona, es va fer la 1ª edició de la Cursa Popular del Carrer Nou, que al seu moment va suposar un gran esdeveniment social-esportiu, per la ciutat de Girona, i que amb el pas dels anys, fins a arribar a la 31ª edició que es farà aquest any, s’ha convertit en la cursa gironina per excelencia. Cal mencionar que la 1ª edició va ser guanyada per dos llegendes de l’atletisme gironí, en Manel Fernandez en categoria masculina, i la Quima Casas en la femenina.
Els primers anys, la cursa va estar organitzada per el Centre Comercial Carrer Nou, amb l’assesorament de la secció d’atletisme del Geieg, i desde l’any 1.998, compta amb la col.laboració i assesorament del Club Atletisme Girona. En l’actualitat, amb les canvis produits al centre comercial gironí, està organitzada per Girona Centre Eix Comercial, i segueix amb l’assesorament técnic del Atletisme Girona, club representatiu de aquest esport, a nivell popular, a la ciutat de Girona, i que aporta a la cursa, a part de prop de 100 corredors en cada edició, al voltant de 60 voluntaris per controlar els diferents encreuaments del circuit, així com la logística de la prova, com és la preparació de les bosses amb obsequis, el muntatge de la zona d’arribada, la entrega de pitralls i altres.
Molts dels participants que corren la cursa aquests ultims anys, es van iniciar al mon del atletisme en les primeres edicions, en solitari o en companyia d’amics i pares, i molts d’ells han trasmés la passió i l’entusiasme per aquesta cursa en concret, i per l’atletisme popular en general, a les següents generacions, lo que ha acabat convertint a la cursa del carrer Nou, en la cursa de tots els gironins, siguen una data marcada al calendari cada any, per molts d’ells, sigui com a corredors o com a espectadors de la prova. Tot això acompanyat de la data de la prova, que anuncia l’arribada la setmana següent de la festa major de Girona, les Festes i Fires de Sant Narcis.
La cursa ha experimentat, al llarg dels anys, una serie de novetats, començant per el circuit. Durant molts anys, la sortida i l’arribada van estar situades al mateix carrer Nou, per realitzar un circuit aproximat de 9kms. per els carrers de la ciutat. Aquests ultims anys, degut al increment de participants, i la adecuació del circuit a una distància més homologada, com son els 10 kms, la sortida ha sigut traslladada a l’avinguda Jaume I, molt més ampla per absorvir el volum de corredors. Això ha soposat la supressió de la pujada a Palau, acompanyada de alguns canvis al circuit, tot i que s’ha conservat un dels punts més emblemàtics, alhora que durs del circuit, la pujada fins l’alçada de la Catedral de Girona.
Una altra novetat important va ser la inclusió, al any 2.002, de la cursa infantil, que permet als petits, d’entre 6 i 11 anys, correr una mini cursa de poc més de 1.000 metres, participant així a la gran festa del atletisme gironí. Una de les novetats, aquests ultims anys, ha sigut la introducció del xip electronic que permet registrar el temps dels participants, al moment de creuar la linea d’arribada, i disposar casi de forma inmediata i segura, de les classificacions de la cursa.
Dintre del caracter amateur de la cursa i la seva organització, aquesta s’ha anat dirigint cap a una semiprofesionalització, per procurar, any darreda any, una millota tant en la seguretat com en la calitat del servei ofert als participants.
Tot això, fa que a partir del estiu, i a mida que s’acosta la data de la cursa, es comprovi com molts ciutadans gironins es posen la equipació per posar-se a correr per els parcs i carrers de la ciutat, esperant el gran dia del atletisme a la ciutat de Girona, la cursa del carrer Nou. Cal mencionar, que a partir de aquest moviment iniciat al 1.979, han anat apareixent a la ciutat altres curses, com poden ser la cursa de esports Parra, la mitjà marató i la cursa popular de Girona, la Sant Silvestre, i diferentes marxes populars, com la de la Diada, Montilivi, Germans Sabat i altres, que han anat emplenant el calendari gironí, sense oblidar a la degana de totes, la Pujada als Angels.
En l’aspecte personal, aquesta va ser la 1ª cursa que vaig correr, l’any de la seva estrena, el 1.979. Recordo la gran expectació i ilusió que va eixecar la prova en aquell moment entre els participants i ciutadans gironins, amb una alta participació desde el primer any. Eren els meus inicis com a corredor, i com molts dels que vam participar aquell any, vaig presentar-me a la sortida sense entrenament, lo que va implicar un gran esforç fisic per finalitzar-la, però va ser també l’inici de la meva passió per aquests esport. Al llarg de aquests anys he corregut la cursa en 20 ocasions, i aquests ultims anys, primer com a membre de la junta del Atletisme Girona, i posteriorment com a president, he estat contribuint en la organització de l’esdeveniment.
Una altra fita important per mi, a nivell personal, ha sigut veure com la meva filla, la Nadeia, ha debutat en aquesta prova, primer en la cursa infantil, i posteriorment en la cursa de 10 kms., que cada any espera amb ilusió. Ara només queda, sigui com a atleta, organitzador, o espectador, poder gaudir de aquesta festa del atletisme popular gironí durant molts anys.



Per finalitzar, agrair a l’amic Steven McGregor, que m’ha demanat que fes aquest petit article sobre la Cursa del carrer Nou per al seu blog, i donar-li la enhorabona per la iniciativa que portarà a termé a partir de aquesta cursa, la CORRE GIRONA! Company challenge 09-10, una competició per empreses, que englovarà diferentes curses del calendari gironí.

XAVIER AVELLANA

Sortida de la 2ª edició de la Cursa del Carrer Nou (1.980)

DIA COMPLET AMB LA CHALLENGE

El diumenge va començar amb una tirada llarga amb la gent dels fondistes Blanes, el circuit, de 32kms., anada i tornada a Calella seguint la costa, i al arribar al punt de gir, ens vam trovar amb els primers triatletes de Challenge Maresme, que havien sortit del aigua i enfilaven cap als 180 kms de tram ciclisme. Després de observar durant uns minuts com anaven sortint, de nou cap a Blanes per fer els 16 kms de tornada, amb una idea clara, tornavem a Calella a veure la prova.

Com els accesos eran tallats, lo millor era agafar el tren per fer el trajecte. A l'arribada, els primers ja estaven finalitzant el tram cicliste, per encarar la marató final. Després de contactar amb en Xavi B, en Pau i en Xavi X., gironins que estaven mirant la prova, ens anem a menjar un bocata a un bar al costat del circuit de la marató, on veiem passar els primers triatletes, encapçalats sempre per un espectacular Marcel Zamora, que s'acabaria imposant amb un temps de 8h15', per sumar el tercer triomf en un Ironman en aquest 2.009, sense paraules.

Ja començada l'ultima volta al circuit per al guanyador, comencen a passar també els amateurs, que havien sortit més tard, i trovem als primers companys i amics en plé esforç. A continuació ens dirigim una estona a la linea d'arribada per veure l'arribada dels primers triatletes. Se per experiencia que viure el IM com a triatleta és una pasada, però reconeg que com a public, és realment emocionant.

Un cop arribada la primera dona, la Sophie, ens dirigim cap al circuit de la marató per veure pasar tots els amics, per allà veiem l'Alvaro, en Robert, en Sergi, la Txell, en Mikel, en Vadó, l'Oscar... i molts que més, als que aprofitem per animar, com a la resta de participants, i per fer fotos. I aqui arriba la meva petita tragedia del dia, anar fent fotos, l'Oscar de Calella que no el veig venir, i no tinc millor pensament que posar-me a correr al seu costat per fer-li la foto... i ¡¡¡Zas!!!, els 2 besons adalt de tot.... una hora segut al terra sense poder eixecar-me, i un calvari per tornar a l'estació de tren de Calella. La veritat, és que anaven en millors condicions els que estaven corrent el ironman. Avui de moment, casi sense poder caminar, només apojant bé la cama dereta i amb dolor.

Ara un deixo unes fotos d'aquest fantàstica jornada.

En Marcel, encarant els ultims 100 metres de gloria.
En Marcel, fent la passejada després de la victoria, amb la felicitació de tot el public

La guanydora femenica,la belga Sophie


L'Alvaro Gimeno (12h34'28")

En Sergi Miró (10h32'40")

En Robert Mayoral (9h49'08")

En Vadó, el presi del triatló Blanes (13h20'35")

L'Oscar, amb el fill en bracos, vestit amb els mateixos colors que portava el pare, i amb un dorsal fet a mida (10h5'28")

La incombustible Txell, sempre amb un somriure a la boca (11h21'18")

SANT SEBASTIÀ 1997-2009

Amb en Miquel Casadevall, Xavier Bassols, Gabi Descarrega i Jordi Rosell, abans de la Marató

12 anys després de la meva primera participació a la marató de Sant Sebastià, aquest any tornaré a anar-hi, en la que serà la meva 5à participació en aquesta cursa. I logicament, toca recordar la edició del 97, doncs si bé en ella vaig fer la meva segona millor al meu historial, reconeg que de moment la recordo com la millor marató de les que he corregut. El motiu, sencill, el ritme endiablat que vaig portar, fins al kilometre 39, en que anava a un temps final de 2h50'... just abans de que es pugues el bessó de la cama.

Com veureu més avall a la estadística, pràcticament els primers 35 kilometres, a un ritme clavat de 4'/km, tirant d'un grup de més de 15 corredors, pràcticament sense cap relleu, i sentint que aquell era el meu gran dia, per just al pasar per el tunel de la platja de la Concha, a escasos 3 kilometres de l'arribada, haber de parar en sec durant una estona, i mentres tots els companys marxaven, veure com s'escapava el gran somni. Tot i això, va sortir un temps final de 3h1'02", que en aquells moments suposava el meu record personal.

I per aquest any, he recuperat les 13 setmanes d'entrenament que en van portar al estat de forma en aquella edició, un planing amb acumulació de kilometres, que em serviran de guia per la edició de aquest 2009 (com veieu, l'objectiu, si tot va bé, després de moltes maratons turístiques,esta clarissim, intentar baixar de nou de les 3 hores...), i en les que destaquen 2 setmanes per sobre dels 100 kilometres, les uniques a la meva vida en que he superat aquest kilometratge. El total van ser 946,3km, a una mitja de casi 73 kms setmanals, i un pes el dia de la marató per sota dels 67 kilos, que tampoc he repetit mai. Per arrodonir la pinta de maratonià, com veureu a la foto, vaig seguir la tàctica Martin Fiz, afeitar-me per ultim cop el diumenge abans...

Ara us deixo la estadística de aquell any, comparada ja amb les primeres 4 setmanes de entrenament de aquest:

Setmana 1997 2009

13: 60 66,7

12: 73 133,1 63 129,7

11: 45 178,1 85,8 215,5

10: 60 238,1 88 293,5

9: 70

8: 106

7: 73

6: 83

5: 61

4: 62

3: 101

2: 70

1: 82,2 (inclosa la marató)

Temps de pas del any 1997:

k-5: 20'20"

k-10: 40'40" (20'20")

k-15: 1h0'55" (20'14")

k-20: 1h20'44" (19'48")

k-25: 1h40'22" (19'38")

k-30: 2h0'19" (19'57")

k-35: 2h22'10" (21'58")

k-40: 2h50'40" (28'30")

k-42: 3h1'02" (10'21")

I per finalitzar les estadístiques, els temps de les 4 edicions que he corregut a Sant Sebastià:

1997: 3h1'02 1998: 3h5'33" 1999: 3h8'25" 2002: 3h1'54"

Arribant a meta, amb la frustració momentanea de no haver assolit l'objectiu, però amb el record etern de una magnífica cursa.

I per finalitzar l'escrit d'aquesta setmana, us deixo una foto de 2 amics gironins que van correr el passat 15 d'agost, la prova de distància ironman segurament més dura del mon, l'Embrunman, amb pujada al temible col d'Izoard, amb més 2.000 metres d'alçada, a més dels moltissims ports petits que hi ha al recorregut. FELICITATS A TOTS 2

En Xavi Xargayó (d'esquena) i en Xavi Bassols, adalt del col del Izoard, agafant l'avituallament.

RECORDS DE LA INFANTESSA

Com aquesta setmana, no ha tocat anar a correr cap cursa, sino entrenar per seguir el camí cap a la Marató de Donostia, de la que us parlaré en un altre article, el bloc irà sobre alguns dels records de la infantessa, en forma de imatges de joguines, que els més veterans segurament reconeixereu en alguns casos. Com a casa sempre s'ha guardat tot, tinc la sort de poder gaudir encara de tots aquests records, i altres que us aniré exposant poc a poc.

Aqui us en deixo 5, per anar obrint boca:

Aqui teniu uns quants cotxes clàsics de Scalextrix, tots amb la seva historia: Porsche Carrera RS, Ferrari B3 (Niki Lauda), Cooper i Sigma

Tren amb veu, de la casa Rico

Cavall amb molles als peus, que amb el temps encara ha fet les delicies de la meva filla i els nebots.

Cotxes de llauna, un seat 1430 caracteritzat de policia, i dos simcas, un de la epoca hippy, i un altre amb banderes de paisos europeus

Citroen Ds, el conegut com "tiburon", de funcionament a piles, amb intermitents i llums.

MARXA DE LA DIADA I TAIALÀ

Divendres, dia de la Diada de Catalunya, vam organitzar la 15à edició de la Marxa de la Diada, que organitzem desde l'Atletisme Girona, tota una clàsica per aquesta data. El recorregut, de 12 kilometres aproximadament, amb sortida i arribada desde l'Estadi de Montilivi, on juga el Girona F.C., de 2ª divisió. Prop de 200 corredors i caminadors a la sortida, en un recorregut, que després de baixar cap a Girona, enfila per el carril bici fins a Quart, per retornar per un tall de bosc cap a Girona, i enfilar una ultima pujada dura, abans de retornar al estadi.

Amb en Dani, en Xavi Xargayo, en Llorenç i en Daniel.

Aquest cop, com a presi, tocava organitzar, o sigui que em vaig quedar sense correr, però com també m'agrada a mi anar a correr altres curses, de quant en quant toca veure les curses desde el costat del organitzador, i de pas aprofito per posar en practica un altre hobby, la fotografia, fent totos als corredors a mida que acaben.

Al finalitzar la marxa, com cada any, entrepà, amanides i meló per tothom (gracies a les "noies" de la foto, encarregades de preparar els entrepans),i aquest any, a part del nº de loteria que costa la inscripció (5€), teniem reservada una sorpresa per tots els corredors, gracies a la col.laboració de GONZALEZ RELLOTGERS (C/JOAN MARAGALL,5 de GIRONA- www.gonzalezrellogers.com)i es que tots els participants van ser obsequiats amb unes ulleres de sol de la marca FESTINA, i con comentava la gent, les mateixes ulleres, te les donen a Granollers pagant 20 € i marxes ben content.

L'equip femení del Atletisme Girona, encarregades de preparar l'esmorçar per la marxa

En Carlos, de Gonzalez Rellotgers, entregant una de les ulleres a en Pere Albertí, participant a la 15ª Marxa de la Diada.

En Joan Reixach, mostrant les ulleres Festina.

I a continuació, per celebrar la Diada, cap a Canet, amb la Tri-Famili (Dani, Gemma i Martina) i el noi de secà, en Llorenç, a dinar una mica, i com el peixeter que ens havia de portar les gambes es va posar malalt, ems vam conformar amb amanides i pollastres a l'ast, la qüestió era celebrar, menjar i beure una mica.

Després del dinar, la mainada va aprofitar per fer una mica de migdiada.

Tot a punt per dinar.

La mainada: Martina, Llorenç i Dani, fent la migdiada...

MARXA DE TAIALÀ:

I per diumenge, la 7ª Marxa de Taialà, un recorregut, amb pujades i baixades constants, amb escasos 200 metres de planer total, per les muntanyes del voltatn de Taialà, a Girona. ).Un recorregut de 9,5 kilometres, que vam decidir fer junts, amb en Dani, en Llorenç, en Sergi i en Daniel, a un ritme de aquells ni tranquils ni ràpids, que et permeten anar parlant, riguent i fent bromes amb els companys. Tot i així,al final un temps de 41'10", i per no perdre la costum, el tradicional esmorçar de final de marxa.

I al migdia, con la Nadeia ara s'ha entusiamat amb el futbol, cap a veure el Girona, sota un sol que derretia al personal, i per no perdre la costum de l'anterior temporada, patint i patint... per al final conseguir empatar

Amb part dels companys del Atletisme Girona, més en Dani, abans de la sortida de la Marxa

EXCURSIÓ A NURIA I PUJADA A SANT MIQUEL

Aquest cap de setmana ha tocat ració doble de camins i muntanya, dissabte, junt amb en Xicu, en Manel, en Tià, la Nadeia, la Carme, la Emilia i la Maite, cap a Nuria. Mentrés les dones pujaven desde Queralbs amb el cremallera, nosaltres empreniem la pujada a peu fins al Santuari de Nuria.

I com un és una mica bruto, mentrés en Xicu, en Manel i Tià ho feien a peu, vaig decidir pujar corrent, per recorrer els una mica de 7,5 kms que enllacen la cota de 1.200 metres a Queralbs, amb els casi 2.000 metres del Santuari de Nuria. El temps de la pujada, 1h 4', i just abans d'arribar a l'explanada, al turó que hi ha, esperaven les dones animant.

Després de beure aigua fresca de la font, a recular caminant per anar a esperar els companys.

El Grup d'animadores, a la cota 2.000, amb el santuari de Nuria al fons.

A continuació, visita a la zona, posar un parell de ciris dins el santuari, dinar una mica, i pujar amb el telecabina al Puig de l'Aliga a fer el café. La baixada, com tenim encara una mica de seny, amb el cremallera

En Tià, en Xicu i en Manel, a punt de fer el cim.

A la cota 2.000, a només 400 metres de l'arribada

En Manel, lligat, per que fes bondat...

I per el diumenge, la pujada a Sant Miquel, amb un circuit de 9kms, amb pujada i baixada al castell. Sortida frenética, aprofitant el primer kilometre en planer, abans de començar la pujada, que després de la pùjada a Nuria, s'ha fet una mica dura per les cames. De totes formes, junt amb en Dani, en cap moment hem afluixat el ritma. El resultat final,tots 2 hem baixat la nostra marca, en Dani amb 39'57", i jo amb 40'10"

Amb en Manel i en Dani, abans de la sortida

I al final, un bon esmorçar amb la presencia de la autoritat