Duatló de Caldes: començant de nou a tope...

 Amb en Quim Bohigas, la Nadeia, i l'Enric Hernandez abans de la prova

Amb uns dies d'avançament respecte a altres anys, ahir dissabte es va disputar la 13a edició del Duatló de Caldes de Malavella, organitzat per en Satur i el seu equip. De fet, la prova és una duatló, doncs es tracte de nadar 500 metres i córrer prop de 5kms de cursa a peu, donant 5 voltes a un circuit que envolta la piscina municipal i el camp de futbol.

Es tracta sobretot d'una prova popular, sense copes per als primers, on es busca promocionar l'activitat esportiva, entre els joves i els que ja no som tan joves... En aquest aspecte, és de destacar la feina de la gent del C. Natació Farners (aprofito per saludar en Jordi Julià), que transmet als seus joves nadadors la passió per les proves multidisciplinars, participant en proves com aquestes, o com el triatló de Salitja, creant una passió per l'esport que en el futur pot acabar donant atletes i triatletes.

La prova es pot fer de forma individual, o per equips de dos participants, un nadador i un corredor, i en finalitzar la prova, berenar per a tothom, i un sorteig entre tots els participants.

Tot i el seu caracter popular, un cop es donen les sortides, l'adrenalina es dispara, i els amics passen a ser rivals... però sempre de bon rotllo, com es demostra al finalitzar la prova. Un any més vell, però les forces segueixen intactes, i tot i que el circuit a peu tenia uns metres més en cada volta, el temps realitzat va ser el mateix de l'any passat. També la Nadeia es va decidir a córrer a última hora, fent un gran paper, i vaig poder saludar a bons amics que cada any hi participen...

Un bon començament després de l'estiu, un temps on tot i no deixar de banda els entrenaments, aquests solen ser més tranquils..

I per dissabte que ve, comença de veritat lo bo, amb la disputa, al costat de la Cati, de la marató del Medoc, una prova totalment diferent, festiva per sobre de tot, doncs al seu recorregut podrem disfrutar de més de 20 tastets de vi de la zona, degustació d'ostres, carn, formatge i gelat als últims quilòmetres, i amb un tema molt sugestiu per disfrassar-se en aquesta edició, la ciència ficció... la meva disfressa? la tinc decidida fa temps, però haureu d'esperar a veure les fotos...

 En plena transició

 La Nadeia preparant-se per córrer

 Feina feta...

 En Joaquim Bohigas en ple esforç...

 La Blanca i la Nadeia

25 anys de triatló a Salitja..

 Foto de familia dels adults participants al triatló de Salitja 2013

L'11 d'agost del 1989 vaig córrer el meu primer triatló, a la petita localitat gironina de Salitja, que amb una petita piscina de menys de 20 metres, creava aquesta prova després de veure per la televisió un reportatje de un Ironman. Una decissió important que ens ha portat a molts a practicar aquest esport, i és que al llarg d'aquests 25 anys molts amics i coneguts han debutat en aquesta prova, també la meva filla, la Nadeia, que ja de petita va córrer la prova per a mainada. Aquí han debutat la Cati, en Llorenç, també companys de l'atletisme Girona que han volgut provar la experiencia, aquest mateix any ho han fet en Carlos Grabalosa, en Raul... i molts més al llarg d'aquests anys dels que no se el nom, i han passat per la prova grans amics com en Dani Juncà, en Juanito, en Jaume Pujol, la Jacky i molts altres.

I 25 anys després, la prova segueix siguen gratuita, popular...i al mateix temps, competitiva, doncs a part de que hi ha copa per als tres primers, un cop es dóna el tret de sortida, es converteix en competició pura i dura. En aquesta meva 21a participación, s'han reunit un total de 26 triatletes a la prova d'adults, i lo que és més important, 21 nens i nenes dispossats també a disfrutar d'aquest maravellos esport que és el triatló. L'únic que resta dir, és llarga vida a aquest triatló, i que per molts anys tingui salut per anar-hi...

 Amb la Nadeia, la Jacky i el debutant, en Carles

 Més debutants al món del triatló...

La Nadeia, finalitzant de nou un triatló 11 mesos després...

24 cursa de Malgrat de Mar

Tot i estar a l'estiu, els entrenaments i les curses no s'aturen, i aquest cap de setmana es disputava una cursa de 10kms a Malgrat de Mar. Ja l'havia corregut fa 4 anys, i aquest hi he tornar, per veure als amics que normalment no veig corrent per Girona, i de pas aprofitar per vendre un llibre a en Sergi Torner, que viu a Malgrat. 10kms que al seu començament semblava que no serien molt i molt calorosos, però que finalment ho han estat. Tot i no estar fi de ritme, al final m'ha sortit un bon crono de 45'13"... I aquest dijous que ve, una prova mítica, el triatló de Salitja que arriba a la seva 25a edició, allà on vaig debutar el 1989

 

 

 Amb en Vicenç..

 Amb en Sergi Torner.. ja tens lectura

 En Francisco Polonio, voluntari a tot arreu

Amb els amics abans de sortir..

Marxa de Sant Maurici- Caldes de Malavella

 Amb els amics del Atletisme Girona.... sempre presents a totes les marxes i curses...

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Caldes de Malavella una altra de les marxes clàssiques de les comarques gironines, la de Sant Maurici. Rep aquest nom per què durant el recorregut es passa al costat d'aquesta petita ermita.

Per arribar-hi, però, cal fer un dur i exigent camí, quasi sempre de pujada, que ens porta fins la seva alçada. Prop de 3 quilòmetres ens porten fins a aquest punt. A partir d'aquí, una mica de planer, abans de seguir pujant fins aproximadament el 6è quilòmetre. És a partir d'aquest moment que s'inicia la baixada que ens porta de nou a Caldes de Malavella, per completar els 8 quilòmetres de recorregut, on com cada any ens espera un bon esmorzar, i sobretot, un bany fresc a la piscina municipal del poble.. sense cap mena de dubte, lo millor de la marxa.

 Amb en Joaquim Bohigas, abans de la sortida.

Tot un clàssic de les curses gironines, és igual que sigui una marxa, una cursa, una marató, una travessa, un triatló.. en Salvador sempre hi és.

Sunset Race Marathon: la covardia era no intentar-ho..

 Material preparat per una nova aventura....

Dissabte es va celebrar a Castelldefels la primera marató nocturna sobre sorra d'aquesta localitat... i per el que sembla, de tot el planeta. Conjuntament es va celebrar una cursa de 10kms també sobre sorra. Quan em vaig apuntar, sabia que seria complicat, el temps per finalitzar era de només 4hores, i a més s'establien uns temps de tall als km.18 i 34. Però com vaig escriure al punt de llibre de "Empúries: recordant Filípides"... "la covardia és no intentar-ho".

Sense cap entrenament sobre sorra, em vaig presentar a la sortida. Després de anunciar per megafonía el recorregut dels 10km, ens cridaven als prop de 15 maratonians que sortiriem, per fer un briefing per explicar el circuit. Els primers 10kms coincidien amb la cursa curta. 1km sobre el passeig, abans de girar cap a la platja, agafar la sorra tova i seca, i córrer fins al 6è km. Aquest tram ja ens deixaria les cames més que dures... En aquest punt, gir en direrció cap al Delta del Llobregat.. i a córrer per la vora del mar, sobre la sorra i l'aigua, una barreja explosiva. Es tractava d'arribar al Delta, salvant un parell de espigons, girar, i tornar a Castelldefels, per seguir uns kms dirección Sitges, vora el mar, abans de girar per tornar al punt d'arribada.

Els primers 6kms ja es van fer eterns, i just abans d'entrar a la zona humida, vaig decidir truere la sorra de les sabatilles... a les 2 passes ja estaven plenes d'aigua i sorra, una barreja que a poc a poc anava formant una massa compacte dins la sabatilla, i que anava afegint un pes extra que s'incrementava a cada pas. Al km 10, per el temps, ja sabia que no passaria els temps de pas, però calia seguir corrent per comprovar on arribava, tot això mentre anavem esquivant als banyistes, que ens miraven córrer però no s'apartaven, i sobretot, els fils de les incontables canyes de pescar que hi havia al llarg de la platja.

Passat el km14 ja se que la meva aventura no arribarà gaire més enllà, encenc la llum del meu frontal, i en marco arribar fins l'espigó abans de girar. Allà hi ha un noi amb la cámara per filmar el pas dels corredors, i aprofito per girar. En aquest momento en trec les sabatilles, quin alivi per als peus, truco a la Cati per dir-li que ja torno cap a meta, i faig un comentari al Facebook, abans de començar a trotar per l'aigua de tornada. Veig pasar als dos primers, dos grans de l'atletisme, en Rodrigo Rorra, i l'incombustible Benito Ojeda, i m'atrapa un altre dels grans, en David Guiamet, que ha corregut amb ells molts kilòmetres abans d'abandonar i girar... Amb ell vaig compartir aquests 4 kms corrent, en mig de la foscor i amb la llum del frontal. Una estona om vam compartir converses i moments, sense cap pressió.

A un kilómetre del punt on havia començar la nostra aventura, veiem el passeig marítim i ens dirigim cap allà per córrer més tranquils.. la sorpresa és que els peus no ens entren a les sabatilles, la sorra compactada amb l'aigua ocupa bona part del seu interior, i les hem de pasar per la dutxa de la platja abans de poder córrer... A l'arribada m'espera la Cati, que ha corregut i finalitzar els 10kms.

La sensació final és bona, al final he corregut durant una mica més de 19kms (2h30') i he disfrutat d'aquesta nova experiencia, sabent que era complicat finalitzar-la i sabent que un altre cop, si es presenta l'oportunitat, haig d'entrenar bé sobre aquesta superficie tan complicada...

Propera estació, la Marató del Medoc (7 de setembre)

 

 Pocs minuts per la sortida...

 Últimes reflexions...

 la xerrada per als maratonians...

 Amb en David Guiamet, després de compartir la tornada

De retorn cap a Girona, una paradeta a Barcelona, on vaig veure el muntatge de la natació en aigues obertes del Mundial de Natació...

TRIATLÓ DE PALAMÓS

 Bona organització i bon triatló a Palamós

Aquest dissabte al matí, coincidint amb el triatló de la copa del món que es disputa durant el cap de setmana  a Palamós, s'han disputat tot una serie de triatlons en aquesta localitat de l'Empordà. Entre les modalitats sprint i olímpica, m'he decantat per la primera, la causa principal és que el meu entrenament en bicicleta de l'any es redueix a 4 entrenaments amb la meva filla, i al triatló de Sant Feliu de Guixóls disputat el mes de maig. A més, em conformo amb aquest distancia, en la que en menys de mitja hora tens la feina feta.

Tot i que a primera hora, durant el transcurs de les primeres sortides, el cel estava tapat, a mida que passaven les hores el sol ha fet acte de presencia, fent pujar les temperaturas. La natació, una volta de 750 metres, ha transcorregut tranquil·la, sense gaires aglomeracions, i amb la vista de una única medusa durant tot el trajecte. La llarga transició per la sorra ens ha portat fins a uns boxes molt ben muntats, on després de calçar-me les sabates, lligar-me el casc i el dorsal, he agafat la bicicleta per afrontar les 2 voltes al circuit urbà. Un circuit amb forces curves, tecnic en alguns trams, i amb algunes pujadetes que han servir per no caure en la monotonia.

L'últim pas era córrer els 5kms de cursa a peu per un passeig atapeit, en un circuit d'anada i tornada al que es feien dues voltes (4 en el cas dels triatletes que estaven disputant l'olímpic). Ha sigut en aquest tram on la calor ha apretat de valent, i on s'han agrait més els ànims de la gent, entre els que hi havia gent del club que estava passant el dia a la platja (allà hi havia en Joan Reixach amb la senyora, en Josep Guinó...).

Al final, 1h25' de esforç sostingut, i sobretot la satisfacció de seguir disfrutant d'aquest esport, després de 25 anys de practicar-lo. Un dels pensament que he tingut mentre anava en bici, era el molt jovent que hi havia participant, molts dels quals ni tan sols havien nascut quan el 1989 jo disputava els meus primers triatlons.... Llarga vida al tri!!!! (proper objectiu triatletic: Salitja).

 Un café relaxat amb bona compañía abans de començar

Durant la llarga transició fins a boxes... i pensar que dissabte al vespre hauré de córrer una marató sobre la sorra.. uffff!!!!

MARATÓ CONTRARELLOTGE....

 Una prova diferent....

El proper dissabte 20 de juliol, a Castelldefels, es disputa una prova diferent, la Sunset race. Per una banda, la segona edició dels 10kms, i per l'altra, la primera edició de la marató.... I perquè és diferent aquesta prova.. doncs per una banda, per ser nocturna, donant-se la sortida a les 20 hores (8 del vespre), i per altra, per disputar-se sobre una superficie diferent a les habituals per les que correm, la sorra.

En quant a la distancia reina de l'atletisme de fons, la marató, la organització exigeix uns mínims per participar. En la categoría d'homes, haver corregut en 3h15' durant els dos últims anys, o en 4 hores en un Ironman. Per les dones, les marques son de 3h45' en una marató, o bé de 4h30' en la marató de un Ironman. En quant a les condicions de la mateixa prova, s'estableixen uns temps de tall, situats en 1h45' per els primers 18kms, i de 3 hores per els 34 kms. El temps total per disputar la marató és de 4 hores.

Tot i no tenir la marca exigida en aquests últims dos anys, després de enviar un mail als organitzadors, aquests han decidit acceptar la meva inscripció a la prova.... I per si encara hi tenia algún dubte abans de formalitzar-la, com en altres ocasions, només va fer falta una ratafía i un paper davant per signar la meva participación (Dani, Llorenç... vosaltres ja sabeu de que van aquests tractes).

Així que si no hi ha cap contratemps, la propera marató será contrarellotge, sabent que disposaré de uns temps de pas i de un de màxim per finalitzar... Però com vaig posar al punt de llibre de "Empúries: recordant Filípides", la covardia és no intentar-ho.

 

Fugiu de la ratafía... sempre te efectes secundaris... :)