7è Aquatló de Girona en benefici de la Sindrome de Rett

La tarda de dissabte va tornar a viure un dia d'aquells en que fer esport es transforma en alguna cosa més que el sol fet de practicar-lo. Per 7è any, des del Club Atletisme Girona i el servei d'esports de l'ajuntament, varem organitzar el Aquatló popular de Girona, en benefici de la Sindrome de Rett. Una prova sense classificacions, el que no indica que no sigui competitiva, doncs un cop es dóna la sortida, tothom fa el màxim el que pot.

Però el més important de la prova, és el recolçament a les nenes amb Sindrome de Rett, i un reconeixement cap als seus pares, un veritable exemple d'amor i dedicació, que cada any ens donen una gran llicó de vida. Primer es va disputar la prova dels petits, on una de les nenes amb Rett, la Teresa, va prendre part, ajudada per companys i per els pares, demostrant que no hi ha limits, que tot és possible. A continuació, es va fer la prova dels adults, 150 metres de natació, seguits de 2 quilòmetres de cursa a peu per la Devesa de Girona.

Un cop finalitzar l'Aquatló, es va realitzar un sorteig gentilessa dels nostres col·laboradors, Gonzalez Rellotgers i Esports Parra, que any darrera any ens donen el seu suport.

Des de aquí, en nom de l'Associació Catalana de la Sindrome de Rett i dels organitzadors, us donem les gràcies per la vostra assistència, i sobretot, per viure tots plegats una gran tarda de solidaritat....

Ara toca començar a pensar en l'altra gran repte solidari de cada any, la 7ª Marató per la Marató de TV3 que es farà al desembre... aquest any la hem de liar encara més grossa!!!!

 Foto de familia...

 Sempre hi son....

TRIPLET..

 

 

Cap de setmana triple... doncs si, aquest cop hem tingut curses divendres, dissabte i diumenge... Per començar, divendres al matí es celebrava la 7a edició de la Cursa de la policia de Salt. Com cada any, gratuita, amb un bon esmorzar al finalitzar i samarreta de regal. Poc més de 7 kms per les deveses de Salt, en un matí on la calor i la xafagor van estar presents durant tot el recorregut... i per un cop que no em quedo al finalitzar, em toca premi al sorteig. Al no ser-hi, es va tornar a fer el sorteig.

Dissabte al vespre, a la zona de Germans Sabat, una altra de les clàssiques del calendari gironí, la marxa nocturna. Un circuit de 5,5kms per aquest barri gironí, amb entrepà final, acompanyat de un bon porró, olives i patates..

I avui diumenge, tocava la marxa de Fornells de la Selva, que feia la 2a edició. Dos circuits, un de 7kms i un altre llarg de 9,6kms, per els voltants d'aquesta població propera a Girona. Majoritariament per camins, alguns embassats i enfangats per les plujes dels darrers diez, el circuit ha deixat un bon gust a tots els participants, i com no, al finalitzar, de nou, un bon esmorzar acompanyat de un porró amb cervessa i llimonada... No es pot demanar més al cap de setmana atlètic.

La propera setmana, tenim una de les proves solidàries que organitzem des de el club a Girona, el Aquatló popular en benefici de la Sindrome de Rett. Dissabte 15, a les 17hores (5 de la tarda), a les instal·lacions municipals de la Devesa, 150 metres de natació i 2.000 metres de cursa a peu. Si algú no vol nedar.. cap problema, pot fer només la part de córrer, o buscar un company i fer-ho per parelles. també hi haurà un aquatló més curt per als més petits. La recaptació de cada inscripció, de 4 euros, anirà integrament a l'Associació Catalana de la Sindrome de Rett... Us hi esperem.

 

 

 Cursa de la Policia de Salt

 Marxa nocturna de Germans Sabat

 Marxa de Fornells de la Selva

7è Aquatló popular per la Sindrome de Rett 15-6-2013

 Rellotge gentilessa de Gonzalez Rellotgers que es sortejarà el dia de l'Aquatló popular per la Sindrome de Rett.

En un cap de setmana marcat per la celebració de dues curses populars i gratuites a Girona, la primera noticia és anunciar la celebració de l'Aquatló popular de Girona en benefici de la Sindrome de Rett, que arriba a la seva 7a edició. La prova s'ha adelantat aquest any i es celebra el dissabte 15 de juny, a partir de les 17hores a la piscina municipal de la Devesa de Girona.

Com cada any, es tracta de una prova sense classificacions, on el més important és l'aspecte solidari. Les inscripcions van integrament a l'assocciació Catalana de la Sindrome de Rett. Es fant 150 metres de natació, seguits de 2kms de cursa a peu. Si algú no neda, pot fer només la cursa a peu, o inclús podeu fer la prova en equip de dues persones. També hi haurà un aquatló per als més petits, amb 25 metres de natació i 400 metres de cursa a peu.

Al finalitzar, berenar per tots i sorteig dels nostres col·laboradors, Esports Parra i Gonzalez Rellotgers. La setmana que ve, més información.

I com deia al principi, hem gaudit de dues curses gratuites aquest cap de setmana, per una part, el dissabte es feia la primera cursa per la Arteriosclerosis, coincidint amb un congrés metge que es fa a Girona. 5,2kms que van servir a la Nadeia per tornar a posar-se un dorsal després de 9 mesos sense fer-ho per la lesió. Vam fer la cursa junts, al costat d'en Carlos del bar El Sitrell, en un temps de 31 minuts.

I el diumenge, la 24 edició de la cursa a l'Alba, organitzada a Salt per Esports Parra. Prop de 9kms de cursa, majoritariament per les deveses de Salt, que servien per fer gana de cares al magnific entrepà que ens esperava a l'arribada. Com sempre, també ha servit per trobar i parlar amb molts amics i companys.

També aquesta setmana es presenta "carregada" a Girona i voltants.. divendres, cursa de la policía de Salt, dissabte al matí, marxa del cor fort, organitzada per Gicor. Al vespre, marxa nocturna de Germans _Sabat, i diumenge, es pot triar entre la Marxa de Montilivi i la de Fornells de la Selva... per triar i remenar.

 Cursa per la Arteriosclerosis

 Amb la petita de casa..

 Amb companys de l'Atletisme Girona abans de la cursa de l'Alba.

 Amb tota una "fiera".. en Diego Cardozo

La gent del verd....

AMICS....

 Moltissims quilòmetres correguts junts, i moltes experiències compartides...

Avui era d'aquells dies en que corres per alguna cosa més que finalitzar una cursa o un entrenament. Diuen que qui te amics te grans tresors, i és ben cert. Dilluns va ser l'aniversari d'un gran amic amb qui he compartit moltes maratons i molts viatges per Europa, en Llorenç Puig, que feia 46 anys. I boig com és (en definitiva com jo...), es va plantejar el repte de córrer 46 quilòmetres donat 23 voltes a un circuit a la zona de Domeny. Ell en feia 46, i els amics anavem a córrer una estona, o més, i l'acompanyaven.

M'he incorporat al repte quan ell ja portava 14 kms recorreguts, i la meva idea inicial de córrer uns 20 kms ha acabat des del primer pas amb el proposit, ja que hi era, de fer al seu costat els 32 que li faltaven, com ha acabat succeïnt. A cada pas per la carpa, paravem per posar en Llorenç dues espelmes, una per cada quilòmetre de la volta, en un pastís que més tard s'han menjat, i a fer l'avituallament, molt complet (aigua, energetics, barril de cervessa, patates, olives, xuxes... en fi, de tot).

Molt bon ambient durant tot el matí, que ha finalitzat amb la consecució del seu repte, que ha realitzat en una mica de 4 hores, acompanyat i animat per molts amics.  FELICITATS!!!!

EMPÚRIES: RECORDANT FILÍPIDES..

Aquest cap de setmana que ve, hi ha dues curses gratuites a Girona, el dissabte una per la Arteriosclerosis (9h- 5,2km), coincidint amb un congrés de medicina que es fa a Girona, i el diumenge la Cursa a l'Alba de Salt (9h-9km), organitzada per Esports Parra. Si algú vol comprar el llibre, allà hi serè amb exemplars per vendre i dedicar...

25 Anys de triatló...

 Natació en aigues mogudes.... emocionant!!!!

Sembla que fos fa 4 dies,  i ja porto 25 anys corrent triatlons... Si, lluny queda aquell agost del 1989 en que vaig debutar al triatló de Salitja. Va ser com un enorament a primera vista, doncs dues setmanes després ja repetia al triatló de Banyoles, i encara tindria temps a mitjans de octubre de fer un triatló ja desaparescut fa molts anys, el de Palafrugell, amb uns circuits veritablement espectaculars. A partir d'aquí, en vingueren molts més, en aquells temps, a part de Sant Feliu de Guíxols, tots eren de distancia olímpica, o com es deien en aquell moment, triatlons "A". Van arribar els primers "B" (2.500 metres de natació, 80 kms de ciclismo i 20kms de cursa a peu), El seguent pas, va ser el salt al Ironman (any 1994), també alguns triatlons de distancia "C" (3.000m./120km(30km).. totes les distàncies han passat per les meves cames, gaudint de cada moment viscut, i com sempre, de les amistats fetes.

Aquests últims anys, amb no tantes ganes de entrenar el ciclisme (la perillositat de les carreteres ha augmentat considerablement i m'ha tren les ganes de fer-ho), he seguit corrent alguns triatlons de distancia sprint, per seguir vinculat a aquest apassionant esport. I ahir dissabte, va tocar començar la que és la meva 25a temporada, en un dels triatlons més emblemàtics de Catalunya, el de Sant Feliu de Guíxols, el primer triatló sprint que es va disputar a casa nostra, i que porta ja 24 edicions. Dels 150 triatletes que corriem els primers anys, s'ha passat a més de 500 entre totes les sortides efectuades.

La natació, de 750 metres, es va disputar en un mar mogut, però sobretot, molt entretingut, amb les onades picant contra els atletes. El tram cicliste, com sempre, a la carretera que porta des de aquesta localitat fins a Tossa de Mar, un veritable trencacames, amb cosntants pujades i baixades, però amb unes vistes maravelloses de la Costa Brava. Aquest va ser el tram més complicat, i és que no tocar la bici de carretera des de el juliol passat, i portar només 150kms de Btt aquest any, es va notar. Finalment, 5kms de cursa a peu per la zona portuaria i l'espigó, en un circuit molt ràpid.

I la veritat, si disfrutava fa 25 anys, als meus inicis en aquest esport, puc dir que aquest cop encara he disfrutat més que en aquells anys... No se si caurà algun triatló més aquest estiu, espero que 1 ó 2 sprints si son a prop poden caure, però de moment, ja he complert en aquest aniversari.

 

Recordeu també, que si encara no teniu el llibre "Empúries: recordant Filípides", i esteu interessats en ells, us podeu posar en contacte amb mi directament, també els porto a les curses a les que vaig, i el trobareu a la botiga Esports Parra del C/Migdia 1, de Girona.

 

 

Les onades picant contra l'espigó de Sant Feliu de Guíxols...

 Sortida de l'aigua..

 Apunt de finalitzar el ciclisme, descordant les sabates...

 Començant la cursa a peu

 Finisher per 121a vegada en un triatló...

 

Curses gratuites....

S'acosta el juny.... i el mes començara a Girona amb 3 curses gratuites. En aquest temps en que les curses puguen els seus preus d'un any per altre, de vegades de forma desorbitada, encara queden llocs on anar a córrer, de forma gratuita, i amb molt bons serveis. La primera de totes, de nova creació, el proper dissabte dia 1 de juny: 1a Cursa Popular per l'arteriosclerosis, coincidint amb un congres que es fa a la nostra ciutat. Les inscripcions, per internet, les podeu fer a l'adreça que surt al poster. Al finalitzar, esmorzar i samarreta per als participants.

El dia següent, la ja clàssica organitzada per Esports Parra, i que es disputa a Salt, la 23a Cursa a l'Alba- memorial Ángel Velazquez. Una cursa gratuita per les deveses de Salt, de prop de 9kms, amb un gran esmorzar al final. Les inscripcions el mateix dia al costat de la piscina de Salt

I el divendres 7, al matí, una altra que va camí de convertir-se en clàssica, la 7a Cursa de la policía de Salt, un recorregut d'aproximadament 7 kms també per les deveses de Salt, amb samarreta i esmorzar al final. Les inscripcions es poden fer allà mateix, o mitjançant l'enllaç que trobareu a la web de l'ajuntament de Salt. Com veieu, no hi haurà excusa en aquest principi de junt per córrer i disfrutar a Girona.
I recordeu que podeu seguir comprant el llibre "Empúries: recordant Filípides"... el porto a les curses a les que vaig, o us podeu posar en contacte directament a mi.

Girona: curses populars o curses elitistes....?

 Molts corredors corrent entre els cotxes....

Avui s'ha disputat a Girona una nova edició de la mitja marató de la Ciutat de Girona, i paral·lelament la Cursa "popular" de Ciutat de Girona... i ho poso entre cometes, doncs cada cop més les curses están deixant de ser populars. I no ho dic per el fet de que la gent entreni més i corri més depresa, sinó per el fet de que els veritables atletes populars, els que van darrera, cada cop veuen més truncades les seves ganes de participar.

Si bé fa uns anys algunes curses de 10kms de la nostra ciutat es podien fer en un temps excessiu, 2 hores, el que feia que molta gent sortis caminant i es dediques a visitar tots els aparadors de les botigues de la ciutat, aquests últims anys s'ha racionalitzar fins posar el temps límit en 90 minuts, un temps suficient per córrer aquesta distància, i no allargar molt el tancament de carrers.

Però avui s'ha possat un mal precedent, la cursa s'ha limitat a 1h i 10'. Si, molts dels que correm podem pensar que és un temps més que suficient, però per el corredor popular, aquell que fa altres esports, o el que entrena un o dos dies a la semana, i que vol gaudir de la seva ciutat corrent, aquest temps de tall s'acaba convertint en un martiri.

És curiós que des de la organització es vol incentivar a les escoles de la ciutat a portar la major quantitat d'alumnes, i optar així a un premi en material que repercuteix a l'escola, i que al mateix moment, deixin que els hi retallin el temps de cursa des de les autoritats pertinents. Avui he corregut tranquil·lament amb la Cati, hem finalitzat en 1h i 4', sense parar de córrer, i darrera nostre venia molta gent. I molts d'aquests corredors s'han hagut de jugar el físic corrent entre els cotxes, ja fora de cursa. Un fora de cursa que a més no te en consideració que a la sortida ja s'han perdut uns minuts abans de pasar sota l'arc. Suposo que a part dels adults que s'hi trobaven (i que es pensaran tornar a aquesta suposada festa atlética gironina), quan la mainada hagi explicat a l'arribada als seus pares les condicions en que corrien, més d'un pare i mare deu haver maleït als organitzadors, i deu haver patit per la vida dels seus fills.

Crec que és hora de reflexionar, es volen curses en que només hi hagi atletes de cert nivell, siguin d'èlit o populars ben entrenats, o es vol promocionar, des de les administracions, que els gironins facin esport... començo a creure que només volen el primer, i així, veritablement, anem molt malament.

Faig saber que totes aquestes reflexions les faig des de un punt de vista particular, sense representar en cap moment al meu club.. son senzillament les reflexions de un corredor que porta molts anys en aquest món, que gaudeix de cada quilòmetre i amic que fa, i que veu com les curses populars a Girona poden acabar "morint" com a tals..

No vull finalitzar la crónica sense fer un homenatge als voluntaris de les curses, aguantan als conductors emprenyats, de vegades als mateixos atletes que els hi fan pagar el seu mal resultat, però sense ells, penseu que les curses no existirien, ni aquí ni enlloc... GRÀCIES COMPANYS..

 L'Eva i en Francesc...

 Incombustible... en Josep Artacho

 El Pibe, el meu mestre maratonià...

 L'Angel Bosch...

En Carles, del Bar El Sitrell, dels fogons a dirigir el trànsit...