La marató 150,,, un altra número rodó i emblemàtic a la llista de maratons. La escollida era Helsinki, on ja havia corregut l'any 2010. Aquest cop dintre de les vacances amb la Lidia i la gent de Banyoles. 8 feiem de diumenge a diumenge i el dijous s'afegia la resta de la expedició, fins arribar a un total de 13.
Uns dies per la zona dels llacs, excursió el dijus a Tallinn, amb anada i toranda amb el Ferry, on curiosament el cp de setmana es celebraa el Ironman i el Ironman 70.3 d'aquesta ciutat...
I per fi arribava el divendres, dia abans de la marató i la mitja marató que es celebraven cojuntament. Les noies feien la mitja, mentre en Mia, en Quim i jo fariem la marató. Però el divendres a la tarda hi havia un petit aperitiu, la milla urbana. Una prova gratuita i amb samarreta inclosa. La corriem tot el grup junts per passar-ho bé i activar cames.
Finalment arribava el dissabte, el dia gran La mitja començava a les 8.15 i els maratonians a les 8:45. Amb una temperatura màxima al llarg del matí de 16 graus, el dia era perfecte per córrer.
Primers km pels carrers de Helsinki, abans d'anar cap a les fores per completar una volta única de 42,2km. El circuit sense pujades fortes, però si amb contants ondulacions del terreny. km a km amb el ritme pregromat i amb la intenció de finalitzar entre 4h15' i 4h30'.
Passat el 30 el circuit tornava a Helsinki, anant primer cap a la zona de les terminals dels Ferry i a continuació ja cap a la zna de mar, en direcció a meta per córrer els úlitims km.
Al final, un cop creuat l'arc de meta tenia a tot el grup que m'esperava amb els 3 globos per formar el 150. Bé, de fet eren abans de la meta, però amb la emoció del moment no els vaig veure. Una marató més, ni més ni menys que la 150. Qui ho havia de dir quan l'any 1988 vaig córrer la primera a Figueres, que un dia podria arribar a aquestes xifres.
Em quedo amb tota la gent que al llarg d'aquests anys, de totes aquestes maratons, han compartit moments, km, experièNcies... sense tots vosaltres no seria posible.
GRÀCIES DE TOT COR
