MONSCHAU MARATHON

Sortida de la Monschau- Marathon

A falta de només 10 dies per la Marató de Monschau, aqui teniu unes imatges de edicions anteriors, per veure lo que em trovaré. A dia de avui, dir que ja hi ha més de 600 inscrits, i que com podreu comprovar a les fotos, la sortida és molt sencilla, però els paratges i camins per on es corre son fantàstics. I com que sortiré amb la càmara a sobre, us prometo a part de la crònica, una bona colla de imatges del dia de la Marató.

I recordeu que fins el dia 6, esteu a temps de fer el vostre pronostic per participar a la porra de la Marató. Per dimecres que bé, 6 de agost, en que tindré exactament 42 anys i 195 dies, us penjaré les dades de les 49 maratons fetes fins ara...

Després de veure aquestes imatges... a que la cosa promet?

CENTENARI DORANDO PIETRI

Dorando Pietri, arribant a meta amb l'ajuda dels jutjes.

Abans de marxar a Cantabria, fins dilluns, i com aquest cap de setmana tocarà descansar, us comunico que demà, dia 24 de juliol, és una data molt important per als maratonians: el centenari de la Marató olímpica de Londres.

Un altra imatge de l'arribada.

I que té això de excepcional? per un costat recorda la figura de Dorando Pietri, el corredor italià que va arribar primer al estadi, i que després de suportar la duresa de la prova, a més de la hora en que es va disputar, la calor, posiblement una mala preparació, i segons les croniques, el consum d'estricnina (cosa que no va ser provada), va entrar dins l'estadi titubejant i força inconscient. Finalment va caure poc abans d'arribar a la linea de meta, i després de ser aixecat per 2 federatius, va ser acompanyat fins a meta, on va entrar en 1r lloc. A continuació va entrar l'americà Hayes, també amb notables problemes fisics. Finalment, Dorando Pietri va ser descualificat per l'ajuda rebuda, però va aconseguir entrar a la legenda de la marató.

La reina Alexandra, entregant la copa d'or al corredor italià.

Al dia següent, la reina Alexandra li va lliurar com a premi, a nivell personal, una copa d'or. Així, a Carpi, seu de la Marató de Italia (aquesta la tinc pendent, la sortida és a Maranello, davant la casa de la escuderia Ferrari), avui i demà se li ret un homenatge, aixì com el dia de la marató, a l'octubre, a on finalitzen la entrega de una colecció de medalles als participants, banyades en or, que han anat donant els ultims 4 anys. I aquest, la 5na medalla serà mab la figura d'en Dorando.

En Dorando Pietri, content amb el seu premi.

I l'altre fet excepcional de la marató Olímpica de Londres... doncs que es va instaurar la distància actual, les 26.2 milles o 42,195 kms, i això per que, si anteriorment era més curta, doncs molt sencill, com plovia, i la reina no es volia mullar al donar la sortida, aquesta es va desplaçar fins sota el balcó del palau de Windsor... ja podria haver fet sol aquell dia.

Bé, companys, vaig a veure per la tele la pujada al Alpe d'Huez, ja que segurament el proxim any si que aniré a fer el Tri. del Alpe d'Huez... això si, el de cursa distància (1.200m/30km/7km), i haig de començar a saborejar el recorregut.

TRI. SPRIN BCN: FRUSTRACIÓ

Camí dels boxes, tot xino-xano...

Suposo que després de 20 anys fent triatló, sense averies ni incidents sobre la bici, tampoc em puc queixar... però anem per parts. Un cop arribats a BCN, amb en Crist i en Llorenç, i haver aparcat a prop de la zona de boxes (a uns 500metres), anem a deixar la bici i els trastos al seu lloc, i com era d'esperar, amb prop de 1200 triatletes apuntats, entre relleus, super sprint i sprint, una cua d'aquelles que no acaven, i la 1ª sortida era a les 8h., total, que en un moment donat, control del casc i tothom a boxes, que havien d'estar lliures a les 7h50

I a tot aixó, amb 5' de retras, han començat les diferents soritdes, a les 8h per el Triatló de relleus, i a partir d'aqui, cada 15', les altres (una del super sprint i tres del sprint). I entre els triatletes que esperavem per la sortida a la platja, gent que havia sortit de marxa i dormia a la platja, i un petit "campament" amb tendes just al costat de la sortida.

La natació placida, amb alguna patacada fins el primer gir, i sortida del aigua en poc més de 16'. Enfilo cap a boxes, em poso les zapes de ciclisme, casc, ulleres i cap al circuit de bici, amb uns primers 7kms rodant amb molt bones sensacions.... fins que s'ha reventat la roda de darreda. En aquest punt, intento conectar el pot d'espuma, qué és d'aquells artilugis que un dia funcionen de conya, i un altra no, que ha sigut el cas d'avui. Decisió: canviar la càmara, plis, plas, càmara camviada, amb preses, i sense comprovar que el neumatic no quedes pinçat. Un altra cop en marxa... i al cap de 1 km, plasssss, punxada i adeu a la cursa, i una sensació de frustració, tot i que val més això que caure.

Començant la bici... que no finalitzaria.

Al final, a l'arribada a buscar veure i la bossa, amb un caos muntat. L'entrega de boses, 10 metres després de l'arribada, amb una noia que donava la bossa i una altra el pot de llet condensada. Crec que està bé que es reuneixin 1.200 triatletes en una cursa així.. però a part de voler fer negoci, s'hauria de pensar en l'espai necesari per atendrel's, tant a nivell de boxes, com de circuit a peu, com d'entrega de serveis al final del Tri. De totes formes dir, que en general, la organització ha sigut bona, i s'ha donat la oportunitat de debutar a molys gent en el triatló.

P.D. Recordeu que fins al 6 de agost, podeu seguir enviant la marca que faré a la marató de Monschau, i entrar a la porra.

ULTIMA HORA: EN PONTANO HA GUANYAT EL IM DE LAKE PLACID, AMB UN TEMPS DE 8H43'42", SOTA UNA PLUJA TORRENCIAL.

SWIMMING CROS CASTELLFOLLIT

En Lluis, la Meritxell, en Marc, en Xevi i en Llorenç amb les copes obtingudes

Avui s'ha disputat una nova edició, i en van 9, d'aquesta emblemàtica prova organitzada per l'Isidre Grau i tot l'equip del Triatló Castellfollit. Una prova de competició pura i dura, amb 100 metres de natació, seguits de 600 metres de cursa a peu, per tornar al aigua i repetir les dos disciplines, 100 metres nadant de nou i altres 600 metres a peu, sense cap possibilitat de descans en cap moment.

La Meritxell creuan la linia d'arribada

La matinal ha comtat amb proves desde les categories més petites, amb 25m. de natació i 200 de cursa (x2), 50m. de natació i 400 de cursa (x2) fins els seniors i els veterans, amb 100m de natació i 600 de cursa (x2).

En Marc

I al tractar-se de multiesport, avui tocava defensar al Tri. Girona Costa Brava, que ha estat representat, amb gran exit, per 5 esportistes. La més jove del grup, la Meritxell Figueres, el seu pare, en Lluis Figueres, en Marc Hurtado, en Llorenç Puig i jo. Els resultats han estat fantàstics per tots: la Meritxell, primera en noies, en Marc Hurtado, 2n, i en Lluis Figueres, 6è, en seniors, mentres en la categoria de veterans, en Xevi (o sigui, el nen..) 1r, i en Llorenç 2n. Per cert, per la meva 4ta participació, he fet el mateix temps de cada any, 7'24".

En Lluis

A continuació, s'ha fet una competició per relleus, amb 14 equips formats per un nadador i un corredor, en el que es feien 50 metres nadant, 250 de cursa, i a tornar a repetir els 50m i els 250 metres. Per demostrar la igualtat que hi ha hagut al capdavant, dir que la diferencia entre els 2 primers equips ha sigut de... 40 centesimes.

En Xevi

Per finalitzar la prova, s'ha guardat abans de la entrega de premis, un minut de silenci en record del triatleta del Granollers, Toni Garcia, que va morir després del Triatló "B" de Banyoles, i s'ha seguit amb la entrega de premis, on hi ha hagut copes per tots els participants, així com per els 3 primers de cada categoria, bossa amb samarreta i diversos obsequis, i lots per als primers de cada categoria.

En Llorenç

La traca final ha sigut un complet pica-pica-esmorçar-casi dinar, amb pà amb tomaquet, embotit, olives, patates, refrescos, cava i coca.

Podi de veterans, amb en Llorenç (2n), en Xevi (1r) i en Santi, del Tri. Granollers, i company d'en Toni Garcia (3r)

Foto de familia dels participants del Swimming Cros.

I per finalitzar, a falta de 4 setmanes per la Marató nº 50, obro una porra. Al que endevini la marca que sortirà a Monschau, o al que més s'aproximi, li tocarà una gorra o una samarreta de la marató de Monschau. Podeu fer arribar els temps (hores, minuts i segons), a traves de comentaris en qualsevol dels escrits que publiqui desde aquest i fins el 6 de agost, a traves de mail o personalment. A la part dereta del blog iré publicant els temps que aneu fent arribar

ROBIN HOOD MARATHON

Tot i que acabo de començar a preparar la propera marató, a Monschau, el 10 de agost, ja he fet el pas d'apuntar-me a una altra, la Robin Hood Marathon, a Nottingham, el proper 14 de setembre... i és que després d'entrar a la web de ryanair i veure les rebaixes que feien en els bitllets en reserves fins al 10 de juliol, no em vaig poder resistir a la tentació d'anar a correr aquesta marató que ja portava 2 ó 3 anys en ment.

Total, que el proper 12 de setembre, cap a la les mitiques terres del legendari Robin Hood i els boscos de Sherwood. En el programa de la cursa, anomenada EXPERIAN ROBIN HOOD FESTIVAL OF RUNNING, i seguint l'exemple del Loch Ness festival of running, varies proves: la marató, la mitja marató i una cursa de 5 kms, tot el mateix diumenge, mentres el dia abans realitzen proves per a mainada i una milla de corredors elite.

De Girona anirem (al menys de moment) 3 atletes, en Lluis Pages que farà la mitja marató, i en llorenç i jo per fer la marató completa. El limit de corredors son de 12.000 per la mitja i de 2.000 per la marató, i les primeres 13 milles (aquesta és de les bones, no son 42 kms..... sino 26 milles, que psicologicament, va de conya) son comunes a les 2 curses, i un cop arribats al punt de la mitja, els de lamarató seguim per un altra bucle diferent amb les ultimes 13 milles.

Aqui teniu la web per fer-hi una ullada:http://www.experianfestivalofrunning.co.uk/

 

CURSA PREMIÀ DE MAR

Una de nova al sac. Avui hem acudit a la edició nº11 de la Cursa d'Estiu de Premià de Mar, sobre 10kms, una cursa que fins ara no havia fet mai, i que per primer cop és celebrava un diumenge al matí, en contes del dissabte a la tarda com havien fet fins el passat any.

Però lo primer és lo primer, FELICITATS per en Tià que avui en fa 59, els quals vam celebrar ahir a la nit a casa seva, amb un esplendid sopar regat, com no, amb cava (de la terra). Total, a dormir cap a 2/4 de 2, i a 2/4 de 7 en peu per marxar a les 7 cap a Premià, amb en Lluis Pages, en Jordi Puig i en Llorenç.

La matinal, tot i la boira del camí, es presentava calurosa, i sobretot, amb molta xafogor, i el circuit, uns primers 2 kms de baixada, fins a nivell de mar, per passar per el tunel sota la via de tren, i una anada i tornada de 3 + 3kms per la sorra del passeig, amb una sensació de calor i humitat extraordinaria, i amb ganes d'anar a tirar-nos al mar amb alguna de les sirenes que hi havia per la platja... però haviem vingut a correr, que hi farem. I per finalitzar, un cop tornat a passar el tunel, mig kilometre planer fins al 8, on començava la pujada fins a meta.

Amb en Lluis, en Jordi i en Llorenç, moments abana de la sortida

Sort que ja veniem sobre avis, per les referencies de la gent a corredors.cat. En quant al plantejament de la cursa, com no savia com respondria, una sortida conservadora, fins al 2n km, i a partir d'aqui, amb un lleuger aument del ritme ( que tampoc estavem per llençar coets), anar passant corredors fins al final ( a mitja cursa anava el 99, per acabar el 83), i finalitzar en 44'08". Al final, empapats com anecs, bossa amb diferents obsequis, samarreta técnica, i entrepà per esmorçar, que hem aprofitat per menjar asseguts al terra del pavelló, amb la Txell i en Mikel, dos Iron's amics del Mataró, que ens han explicat les alegries i penuries de Niça. Records també per 3 companys del Atletisme que hi eren presents, en Salvador i la Fina, i en Candido.

El remat final de la cursa, ha sigut el bany a la platja de Premià, abans de retornar cap a Girona.

DESCANSA EN PAU

Ahir al vespre va morir el company del Triatló Granollers, Toni Garcia. Desde aqui, mostrar el meu suport a la seva dona, a la seva filla i a la familia, i a tots els companys del seu club.

I aprofito per mostrar la meva INDIGNACIÓ davant la Federació Catalana, que no ha sigut capaç, en aquests dies, ni de penjar la noticia del estat d'en Toni a la web. Lo que està clar és que l'unic que saben fer és cobrar i poder inscriu-re contra més gent millor.

ANIMS, TONI

Diumenge passat, un cop finalitzat el triatló "B" de Banyoles, un company del Triatló Granollers, en Toni Garcia, va patir un defalliment, que l'ha portat a estar ingressat al Hospital Josep Trueta, de Girona, en estat de coma.

Desde aqui, i en nom de tots els companys, donar anims i suport a tota la familia, en aquest moments tan durs.

En Toni Garcia (foto del bloc del Club Triatló Granollers)