domingo, 28 de junio de 2015

Carles Corominas Alunes

En Carles durant la Marxa de la Diada
Et vaig coneixer ja fa uns anys, quan eres company del Club Atletisme Girona, i juntament amb el teu fill, en Sergi, encara molt jove en aquella època, venies a les curses i marxes a les que anàvem molts dels socis del club. També t'acompanyava la teva senyora, la Dolors Bach. Compartíem en algunes ocasions paraules abans de les sortides, alguns quilòmetres també els vam compartir al llarg dels anys, així com l'evolució d'en Sergi, un noi prim amb moltes aptituts per córrer, que en moltes ocasions quedava a les posicions capdavanteres.
Algun cop vam coincidir en algun entrenament, per casualitat, doncs els nostres camins es trobaven i no calien paraules per seguir junts aquell entrenament. Senzillament ens haviem posat de costat i seguíem corrent tot parlant de diferents temes. Tant tu com la Dolors m'havieu compartit les il·lusions del vostre fill, en Sergi,. Entre els seus somnis, el de ser pilot d'avió.
Més endavant també em vareu informar que havia començat a estudiar a dret. Tots dos estàveu orgullosos d'ell.
I per aquestes casualitats que ens depara la vida, un dia vam passar de ser amics, a formar part de la mateixa familia, doncs vaig començar a sortir amb la teva cunyada, la Cati, la germana de la Dolors. La gran avantatge és que no ens van tenir que presentar, ja feia anys que ens coneixíem.
Tot i que no participaves en moltes curses, m'explicaves cada cop que entrenaves cada dia,  que els teus quilòmetres diaris, quan acabaves de treballar o el cap de setmana, no te'ls treia ningú. Disfrutaves amb aquesta passió que emplenava una part del teu dia a dia. A més et cuidaves molt, volies que el teu cos estigues bé, i com a bon metge que eres, sabies el que et convenia i el que no per estar sà. T'agradava donar-ho tot a les curses, mirar de treure el màxim esforç de les teves possibilitats. Segurament per això t'agradaven les curses curtes, fins als 10kms, tot i que també havies tastat la mitja marató.
Vaig descobrir l'altra gran passió  que tenies, les motos. T'encantava anar a Les Olives, agafar la moto al costat d'en Sergi, i anar a voltar pels camins que tan bé coneixies de la zona. Cuidaves i arreglaves les teves motos, sempre preparades per sortir. 
Aquest últims anys hem comparit els dinars familiars, les festes importants de l'any, i seguíem parlant sempre alguna estona de la nostra passió comuna, el córrer. Ho portaves dins, senzillament t'agradava i ho disfrutaves.
Però malauradament, la nit de Sant Joan passava el que no tindria que haver passat. Fent temps per la revetlla, sorties a donar una volta amb la moto, que realment t'apassionava, per aquests camins tan teus, sabent que una mica més tard compartiries taula amb la Dolors, la Rosa i l'Enric, per passar una bona estona. 
Passava l'estona, no tornaves. Començava el nerviosisme, alguna cosa no anava bé, i els veïns del poble et començaven a buscar, més tard avisavem als Mossos i als Bombers. En Sergi venia de Barcelona, on havia de passar la revetlla, i era ell el que agafava la seva moto, i davant la infructuosa busqueda al llarg de les hores, guiava als bombers pels camins que havíeu compartir, fins que trobava la moto, i també a tu, a terra. La mala notícia, el que es podia temer però encara no acceptar, es confirmava, eres allà, la mava sort, la fatalitat s'havia emportat la teva vida. Un cop i una mala caiguda sobre un arbre acabaven amb les teves il·lusions, entre les que hi havia la teva propera jubilació aquest agost, amb ganes de disfrutar dels teus, dels que tant estimaves. La teva gran passió, la que et donava la vida, també té la treia. 
El cop per tots era dur, semblava, i segueix semblant que no podia ser, que tot era un malsón, que en qualsevol moment despertariem i tot seria això, un malsón. Però sabíem que no era així.
A partir d'ara, en cada quilòmetre que corri, formaràs part del meu esforç, i com altres corredors propers que ens han deixat, molts també abans del que per llei de vida seria la seva hora, l'esforç i la il·lusió de cada petjada anirà per tu, per tots vosaltres que sempre estareu amb nosaltres al nostre record.
Descansa en pau Carles Corominas Alunes.

domingo, 21 de junio de 2015

Doble sessió: L'Escala i Fontajau

 Amb l'Angel, en Dani, el Carles i l'altre Carles...abans de l'Aquatló
Amb el companys del club abans de la marxa de Fontajau
Aquest cap de setmana ha tocat ració doble... Dissabte a les 8h30' es celebrava a l'Escala la 1a edició de l'Aquatló, amb unes distàncies de 2,5kms de cursa, 1.000 metres de natació i de nou 2,5kms de cursa. A última hora, degut a la tramuntana i la mala mar, es va haver de canviar la ubicació de la prova, fent-se la natació a la platja de Riells, més protegida de les inclemències del temps. Una prova curta i ràpida, que va transcórrer a unes velocitats endiablades, i que va servir per pasar una bona estona amb els amics. El mar una mica mogut, també va servir per disfrutar una mica més de la prova, anant d'un costat a l'altre. 
I per diumenge al matí, tocava la marxa de Fontajau a Girona, 7 kms per les rives del Ter i el parc de la zona de la Nestlé, amb un bon esmorzar al final, i una bona estona passada parlant amb els amics del club...
Bona setmana a tots i totes... Salut i kms

domingo, 14 de junio de 2015

Cursa solidària dels Maristes

 Amb en Carles Soler i en Bruno abans de la sortida.
Aquest matí s'ha disputat una altra cursa a la ciutat de Girona, tot i que de fet encara n'hi havia una altra, la de Montilivi. Per la meva part, he corregut a la 2a edició de la Cursa Solidària que organitza el col·legi Maristes de Girona. 
Primer s'han disputat 2 curses pels més petits, i a continuació hem corregut els grans, en un circuit que tots coneixem bé, doncs transcorria per les deveses de Salt i el carril bici, camins pels que passem en varies curses gironines, i en molts entrenaments.
6,4kms amb molta calor i humitat, que han servit per  veure l'estat de les cames i del cos després de la marató de diumenge passat. En principi sembla que no hi ha cap sequela, una setmana de descans li ha anat bé al cos.
Al finalitzar, beure i fruita fresca per tots els participants, el millor en aquesta época de l'any.
Com a novetat, aquesta setmana he rebut  el certificat d'admissió a Marathon Globetrotters, un grup a nivell mundial on la condició per formar-hi part és haver corregut maratons en un mímin de 10 paisos (11 en aquests moments).
I dissabte que ve es celebra a l'Escala, amb la mateixa organització de la Marató, el 1r Aquatló de L'Escala, amb unes distàncies assequibles per tothom: 2,5km de cursa, 1.000 metres de natació, i per finalitzat 2,5kms més de cursa a peu... allà ens veurem per disfrutar una estoneta de l'esport.
Bona setmana a tots i totes.. Salut i kms!!!!!

lunes, 8 de junio de 2015

Marató de Carcassonne

 Esperant la sortida de la marató... vaja 4!!!!
Aquest diumenge s'ha disputat a la ciutat francesa de Carcassonne la primera edició de la seva marató (en la nova etapa), doncs fa uns anys ja s'havia disputat la prova. De fet l'havia corregut el 2006. Conjuntament es feia una mitja marató i una caminada de 10kms. Distàncies per tots, que feia que ens desplacessim en autocar els companys del club per pasar el cap de setmana. En el plà atlétic, el cap de setmana començava el divendres amb la celebració de la cursa de la Policia de Salt, amb un recorregut de poc més de 8kms per les deveses de Salt, principalment.
Dissabte al matí sortiem cap a Carcassonne, sabent d'avantmà que seria una cursa complicada, per la calor que hi faria, superant inclús els 30º. A l'arribada, el primer de tot era dinar, cosa que uns feiem a la Cite Medieval, i d'altres al centre de la ciutat, abans d'anar a l'estadi on el diumenge acabarien les curses a buscat els dorsals.
Primera sorpresa, a la bossa ja hi trobavem la medalla, un petit objecte que sense molt valor material, si el te com a mesura per valorar l'esforç que realitzem i que com a tal, ens agrada rebre al creuar la línia d'arribada. Tenir-la el dia abans li treu tot el valor que representa.
Per sopar tocava trobar un lloc on poder mirar la final de la Champions, i el trobavem al centre de Carcassonne, on passavem una bona estona amb més amics del club davant la pantalla gegant que hi havia al restaurant.
I arribava el diumenge, com ja he dit, seria un dia complicat.. que acabarien complicant més els organitzadors. La trobada es feia dintre de les muralles de la Cite, des d'on haviem de fer una sortida neutralitzada fins al punt real de sortida de la Marató, una mica més d'1kms... que la gent ja s'agafava a ritmes de marató. A continuació, uns minuts parats esperant el tret per començar la marató, amb el cos ja suat, i sense previ avís, pam!!! tots a córrer. 
Els primers kilòmetres anaven per la ciutat de Carcassonne, i la calor que ens acompanyaria tot el matí ja estava present. Minuts més tard sortirien els corredors de la mitja, que ens anirien atrapant, com a mínim era el previst, abans de trobar-nos més sorpreses. Els participants a la caminada sortien del mateix estadi. Al km12-13, aproximadament, començava el caos, al pasar per un poble ens trobavem corredors de la mitja, corrent en direcció contraria a nosaltres, totalment desconcertats (al finalitzar sabriem que molts s'havien equivocat de camí).
Seguim corrent, superava l'avituallament del km.15... i esperava el del 20, Però nova sorpresa, fins el 25 no en trobava cap, els corredors camí de la deshidratació sumant kms (sort d'una dona que pasava amb un cul d'ampolla amb beguda). A aquestes alçades, tots sabiem que era pura supervivència arribar a meta, i més amb la beguda calenta que ens donaven... Tan difícil era traslladar uns metres els avituallament fins una ombra?
A partir del 27 seguiel els Canals del Midi per un  camí de terra, amb alguna petita ombra que alleugeria una mica la calor, però no la humitat. L'últim avituallament era al km.35, sort que no ho sabiem, doncs teniem la esperança de trobar-ne un altre (en Llorenç anava recollint a aquestes alçades de marató les ampolles que trobava amb una mica de beure).
Finalment arribava a l'estadi, amb un temps de 4h24'42", però amb la sensació, com la resta de maratonians, de ser uns veritables herois. Em posava a plorar, d'emoció, de rabia, de saber que avui havia hagut de tirar de tot el que tenia, i per finalitzar, l'avituallament final... a la grada on tocava tot el sol (tan costava traslladar-ho al canto on hi havia ombra? ).
Impossible beure el que hi havia, i encara menys menjar qualsevol dels productes desfets per sol. De camí a l'hotel, l'inevitable, el bessó esquerre es pujava i havia d'estar una estona estirat al terra. 
De les 85 maratons fetes, puc jurar que ha estat la pitjor organitzada, però ens quedarem amb el cap de setmana viscut amb tots els amics i companys, aixó no te preu.
Fins la propera
 Els caminants
 Amb la bandera del Girona FC


 Vista de la Cite
Moltes maratons en aquesta foto...