Fins ara tenia el privilegi de tenir, a l'altre costat de la plaça on visc, la sortida de la Marató x la Marató de TV3, prova solidària que organitzem cada any des del Club Atletisme Girona. Només en calia sortir de casa i caminar poc més de 50 metres per muntar amb els companys la infraestructura i córrer.
Aquest matí s'ha disputat la 3a edició de la Marató de les Vies Verdes que uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols seguint l'antiga via del tren, i el privilegi ha sigut més, doncs la sortida era just sota el balcó de casa, només em calia sortir per la porta de l'escala i estava a la sortida. De fet, el primer pas del dia ha estat eixecar-me a les 7h, esmorzar mirant per la finestra com muntaven els arcs de sortida, i tornar-me a estirar una estona al llit fins les 8h., a només 60 minuts de la sortida. Tant de relax també ha tingut un moment crític, doncs a 5' de la sortida m'he donat de que no havia agafat el xip groc de casa... total, pujar i tornar a baixar rapidament.
Després de saludar a molts amics, i de fer unes quantes fotos, a les 9h., l'alcalde de Girona i la regidora donaven la sortida a la marató. De forma simultània, en diferents punts del recorregut es donaven les sortides a les proves dels 10, 21,1 i 30kms, totes amb final al mateix punt, el port marítim de Sant Feliu de Guíxols.
L'objectiu consistia senzillament en arribar fins al final, intentant agafar un ritme cómode que no em portes a patir gaire (com a mínim, dintre del que es pot patir en una marató).
Un parell de quilòmetres per Girona abans d'entrar al carril bici. A partir d'aquí, tocava anar recorregent les poblacions que el formen, primer la Creueta, Quart, Llambilles on hi havia la Cati animant, aprofitant que anava cap al punt d'arribada en cotxe. El dia ens acompanyava, amb sol, una temperatura agradable, i un vent que només a la segona meitat del trajecte molestaria en alguns trams, afavorint en molts altres el sentit de la marxa.
Després arribava el torn de passar per Cassà de la Selva i Llagostera, on es celebrava el carnaval. Ens ha anat bé, al menys pels corredors que no anem a buscar un lloc o una marca, per distreure'ns una mica. També aquí hi havia la Cati esperant el meu pas.
Li tocava a continuació el torn a Santa Cristina d'Aro, Castell d'Aro, i S'Agaró, l'última població abans d'arribar a Sant Feliu de Guíxols. És un recorregut que ja conec molt, per haver-lo fet molts cops amb la bicicleta de muntanya, i també per haver corregut aquesta marató a la seva primera edició.
Esperava baixar de les 4 hores en aquesta marató que soposava la n. 82, i si bé els primers quilòmetres he vist que anava una mica ràpid pel que volia, he anat regulant el ritme, sobretot, com he dit, per intentar no patir gaire al final. Al final el temps ha estat de 3h53' (cal dir que faltaven 700metres de distància), i he quedat molt satisfet de la feina feta, llàstima que la forta tramuntana que feia a l'arribada l'hagi deslluit una mica, doncs han tingut que desmuntar alguna carpa i l'arc d'arribada per evitar accidents entre els espectadors.
Ara només tocava recuperar la bossa amb les meves coses, i una bona dutxa regeneradora que casi em deixava com nou.
I amb que em quedo del dia? sobretot amb tots els amics que també han corregut i als que he pogut saludar... en el fons, que és la marató? no és el resultat que aconsegueixis, ni la medalla que et guanyis, ni els records que et pugin donar de la prova, com a la vida, el més important son les persones que coneixes i que s'acaben convertint en amics....per tots ells, aquesta galeria d'imatges que us deixo.
Bona setmana a tots i totes
